Reflexions de l’any 2015 d’un escriptor de borsa

Fa una setmana vaig començar una llista amb tot de temes que em rondaven pel cap: escriure més, començar a meditar, concentrar-me en fer només una cosa… etc. Avui al matí, mentre escrivia a l’ordinador, sense voler he colpejat la tassa que tenia mal situada al costat del teclat i s’ha escampat tot el cafè damunt de la llibreta.

A la merda la llista.

Aquest any els propòsits no han ni sobreviscut a l’inici de l’any 2016. És una llàstima perquè les meves propostes de 2015 van tenir una durada aproximada.

La meva situació personal es va truncar després de reis i tots els propòsits d’any nou es van veure sacsejats per diferents situacions inesperades. En resum, aquest any ha sigut una muntanya russa a nivell personal, provocada per veritables cignes negres.

Malgrat la multitud de dies tristos que he viscut, no he deixat mai aquesta pàgina. He escrit, he reformat reportatges i, fins i tot, he substituït el disseny per un de més adaptable a tots els dispositius. Tot i així, aquella passió per les històries financeres, que tenia fins fa un any, es va apagar.

M’he perdut la presumpta estafa de l’empresa biotecnològica Valeant (un altre Enron) o l’erosió de la cartera de William Ackman. No he fet cap incís sobre la caiguda de Abengoa a la borsa, ni tampoc he entrat en matèria amb l’adquisició dels Pep Boys del magnat de les finances Carl Icahn.

També he deixat el seguiment continu de les sortides a borsa, entre les més nefastes i les que fan olor a èxit, i he deixat d’investigar.

Ha sigut una llàstima, ja que crec que aquest terreny és divertit, interessant, però alhora difícil de gestionar.

De demanda d’històries financeres n’hi ha, només s’ha de veure els prestatges de la secció d’economia d’una llibreria, però les crítiques també són abundants.

Aquest aspecte de la pàgina me l’han criticat obertament. Als financers professionals no els agraden massa els textos “literaris”; on hi ha més escrit que números. Els aficionats de la borsa són uns demandants de gràfics i els estranya que en una pàgina de economia hi hagi poques referències a l’Ibex-35 i al Dow-Jones.

Més que preocupar-me per això, em llegeixo la frase de Paul Arden: “Si no es pot, faci-ho! Si no ho fa, no existeix” escrita en un post-it de color verd, que penja de la pantalla del meu ordinador.

En aquesta pàgina vull explicar històries de les finances, de l’economia

Aquest és el meu objectiu i el vull consolidar el pròxim any. És la substitució perfecta per la llista amarada de cafè i no vull que cap situació inesperada em faci estar prou trist com per impedir-m’ho. Així de senzill.

Espero que la proposta la trobeu tan interessant com la trobo jo.

Com sempre, us agraeixo molt que em llegiu. Per descomptat als que m’esteu seguint desde fa anys (alguns vàreu començar el 2007!) i sigueu benvinguts els que us heu incorporat fa poc.

A tots i totes, us desitjo una molt bona entrada d’any i una forta abraçada.

Joan Anglada Salarich

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.