Del 30 al 3, el desastre de SunEdison

De l’amor a l’odi hi ha una línia molt fina, i a la borsa és molt fàcil de demostrar. Els últims dies, aquesta reacció s’ha vist amb SunEdison, una de les empreses de fabricació i instal·lació de parcs solars més gran del món, ara caiguda en desgràcia.

En qüestió de mesos, la cotització de les accions ha caigut dels 30 als 9 dòlars. Només va faltar una presentació de resultats trimestral nefasta, on l’empresa va confirmar un deute acumulat de 11.627 milions de dòlars, perquè les accions es desplomessin fins els 3 dòlars. Actualment, les obligacions financeres amb altres entitats representen 8 vegades els seus recursos propis, valorats en 1.402 milions de dòlars.

Cotització de SunEdison

Les posicions dels hedge funds, presentades les últimes setmanes mitjançant el formulari 13-F, han confirmat la desbandada. Inversors com Leon Cooperman (Omega) o Dan Loeb (Third Point) han abandonat el vaixell de l’empresa solar, provocant en part l’enfonsament de l’acció. Greenlight Capital, en canvi, ha reduït la seva posició, però segons DealBook, encara segueix com l’inversor amb la participació majoritària, amb un 5,9% de la participació total sobre el capital.

Durant una temporada SunEdison va ser conegut com “l’hotel dels hedge funds“, ara a les xarxes socials ja es parla de SunEnron. I aquest no és el millor “piropo” que es pot fer a una empresa.

Només John Hempton, de Bronte Capital, va ser favorable a l’empresa quan la cotització va caure en picat. En el seu blog, Hempton va informar de la compra d’accions a 9 dòlars.

Segons aquest inversor, SunEdison era una bona aposta, només si el seu consell d’administració aconseguir reaccionar i el conseller executiu, Ahmad Chatila, dimitia i deixava pas a una executiva més conservadora i menys imaginativa. També criticava el procés expansionista del grup, demostrat a través d’adquisicions massives, la falta de comunicació empresa-inversor, i de les peculiaritats de l’activitat de SunEdison; més semblant a un grup financer que a un instal·lador de plaques.

Si les successives afirmacions de Einhorn sobre les característiques excepcionals de la companyia no aporten confiança, menys ho fan els últims escrits de HemptonEl gestor de Bronte Capital comença a firmar els seus articles amb un “Long SunEdison (unfortunately)”, un comentari que posa els pèls de punta.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.