El famós ‘canvas’ per analitzar models de negoci

A la borsa, els analistes fonamentals s’interessen pel funcionament bàsic de qualsevol empresa que acaba a les seves mans. Entendre els models de negoci és un dels processos principals de la disciplina del value investing.

Si un analista estudia una marca com Coca-Cola, ha de saber quins són els seus proveïdors, com treballa la xarxa de distribució, quins són els actius més valorats. I si aconsegueix descobrir els famosos 7 ingredients de la seva fórmula secreta, perfecte!

Els escrits sobre negocis dels analistes no s’allunyen massa de les presentacions que fan les empreses. La majoria de textos d’aquest àmbit són empalagosos i pensats per ser llegits només una vegada, i amb molta calma.

Precisament, per aquest motiu, la idea del Business Model Canvas és tota una troballa per analitzar models de negoci. És diferent, original i comprensible. Alexander Osterwalder va popularitzar aquest sistema a través del llibre “Generación de Modelos de Negocio” i el seu objectiu és, bàsicament, fer pensar en el funcionament d’una empresa.

Aquest és el canvas (o plantilla) publicada a The Business Model Generation:

Plantilla Model de Negoci

Amb aquesta plantilla, a simple vista, es pot explicar el funcionament de QUALSEVOL companyia.

El canvas es divideix en tres grans blocs:

  1. Proposta de Valor (a la dreta)
  2. Recursos (a l’esquerra)
  3. Estructura de Costos i Ingressos (a la part inferior).

En el primer bloc i començant per la proposta de valor (value proposition), al centre del canvas, s’explica quin servei o producte ofereix l’empresa. En funció de les característiques d’aquesta proposta s’estableix un tipus de relació (customer relationship) específica amb un segment de mercat (customer segment). Per arribar al consumidor final, la companyia establirà els millors canals (channels) de distribució per aconseguir-ho.

L’empresari necessita un conjunt de recursos i executar uns processos; aquests detalls estan reservats en el bloc de l’esquerra. Hi ha unes tasques clau (key activities) sense les que el negoci no podria funcionar, el mateix succeeix amb els recursos (key resources).

Hi ha situacions en que una sola companyia no té la capacitat per executar tota l’activitat i necessita establir aliances amb socis externs (key partners). Per exemple, Coca-Cola deixa en mans d’embotelladors externs la distribució del seu emblemàtic refresc.

Per últim, però no el menys important, a la part inferior del llenç l’analista o emprenedor l’ha de dedicar en reflexionar sobre les finances per fer possible el model. Es divideix en dos: l’estructura de costos (cost structure) i els fluxos d’ingressos (revenue streams). Per suposat, aquest últim ha de ser superior al primer.

Aquest model serveix tant per a futurs emprenedors amb una idea negoci, com per analistes que volen estudiar un model. És una eina visual molt potent, ja que es pot imprimir, o escriure en una pissarra, i modificar amb el pas del temps, a mesura que s’agafen noves idees o l’empresa està canviant.

Fa anys que el Business Model Canvas existeix, però l’he vist aplicat molt poques vegades en la disciplina de l’anàlisi financer i el value investing. És una llàstima perquè té un potencial increïble. A la pàgina web el vaig utilitzar per entendre com funciona la cadena de restaurants el Pollo Loco i la productor de menjar gourmet per animals Freshpet.
Per saber-ne més llegir 4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.