L’especulador de monos i altres històries

L’economia s’ha convertit, en els últims anys, en un camp d’atracció pels storytellers per desenvolupar les seves històries sobre herois i aventures. Des de Freakonomics de Steven D. Levitt fins a El economista camuflado de Tim Harford, passant per Xavier Sala-i-Martí, tots ells s’han fet famosos per explicar històries de la vora del foc, on el fil conductor són l’economia, l’estrategia empresarial i la borsa.

Hi ha ocasions en que és necessari una bona història per entendre la complexitat de les finances. A CSInvesting, aquest recurs s’utilitza freqüentment. Els últims dies la pàgina ha publicat les dues històries que no m’he pogut estar de traduir. La primera tracta d’explicar el sentit de l’especulació, la segona el concepte de “opcionalitat”, desenvolupat per Nassim N. Taleb a Antifrágil.

L’especulador de monos

Una vegada, un foraster va arribar amb el seu assistent en un petit poble. Allí, va fer córrer la veu que comprava monos per 100 euros la peça. La gent del poble, que sabia que aquests animals corrien pel bosc del voltant, es va afanyar a caçar-los. Milers de monos van ser comprats per 100 euros i tancats en caixes. Per desgràcia per a la gent del poble, la quantitat de monos lliures va disminuir considerablement fins el punt que al cap d’uns dies costava hores i hores trobar-ne un.

Aleshores, el foraster va anunciar que compraria cada un dels monos per 200 euros, llavors la gent del poble va doblar els seus esforços per trobar-ne. Però la història es va repetir i, després d’uns dies, trobar un sol mono dins del bosc era tan difícil que els habitants van abandonar la caça.

La resposta del foraster no es va fer esperar i va augmentar la seva oferta. Compraria més monos per 500 euros, un cop tornés de viatge de la gran ciutat, on hi anava per agafar més diners.

Mentre el foraster era fora, l’assistent va fer la següent proposta a cada un dels habitants: “Et vendré els monos del meu amo per 350 euros cada un i, quan torni de la ciutat, l’hi podràs tornar a vendre per 500 euros”.

Acceptant el tracte, els habitants del poble van comprar tots els monos que havien caçat abans.

I mai més van tornar a veure el foraster. Ni el seu assistent.

El valor de l’opcionalitat

Un assessor d’inversions i un fuster estan asseguts de costat en un avió, en un vol de llarga distància. Després d’hores de viatge, l’assessor pregunta al fuster si vol participar en un joc. Aquest, que està cansat, vol fer una migdiada, així que declina amablement la proposta i segueix dormint. L’assessor insisteix, dient-li que la seva proposta és molt divertida: “Li faré una pregunta i si vostè no en sap la resposta m’haurà de pagar 5 euros. Després, vostè em fa una pregunta, i si jo no en sé la resposta li pagaré 500 euros”. Per seguir-li la corrent, el fuster finalment accepta.

L’assessor comença el joc i fa la primera pregunta: “Quina distància hi ha entre la terra i Saturn?”. El fuster, sense dir ni una paraula, treu cinc euros i els dóna al seu acompanyant.

Llavors, aquest pregunta a l’assessor: “Què és el que puja una muntanya amb tres cames i la baixa amb quatre?”. Feta la qüestió, el fuster tancar els ulls i segueix dormint.

Immediatament, l’assessor obre el seu ordinador portàtil, el connecta al wi-fi de l’avió i busca a Internet la resposta, sense èxit. Envia correus a tots els seus amics més espavilats, que tampoc en saben la solució. Després de dues hores de recerca, l’assessor es dóna per vençut, desperta al fuster i li dóna 500 euros. Aquest els agafa i se’n torna a dormir.

L’assessor, desesperat per no haver trobar la resposta, li demana al seu acompanyant: “Què és el que puja una muntanya amb tres cames i la baixa amb quatre?”

El fuster li dóna 5 euros i torna a tancar els ulls.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.