La fórmula màgica de Joel Greenblatt

És complicat descobrir quin és el Sant Grial per aconseguir l’èxit a la borsa, però Joel Greenblatt té una fórmula màgica que et pot ajudar a aconseguir-ho. El seu model l’explica en el bestseller “El pequeño libro que bate al mercado”.

Greenblatt és gestor de la societat Gotham Funds, professor adjunt de la Universitat de Columbia, escriptor i també fundador de Value Investors Club, un fòrum d’idees basades en el value investing i imprescindible pels seguidors d’aquesta disciplina.

La seva fórmula màgica és un càlcul que serveix per filtrar les millors empreses del mercat. El resultat és una llista abreviada de companyies que després requereixen un anàlisi en profunditat. Però el treball més gran, sobretot amb borses immenses, ja està fet.

La fórmula de Greenblatt

L’equació de Greenblatt combina dos components imprescindibles perquè una inversió sigui rendible: identificar les accions que cotitzen a un preu relativament barat (1) i que representen a un negoci que maximitza el rendiment de les seves inversions (2).

Hi ha una gran varietat de càlculs per obtenir aquests dos components. Aquí exposaré els ratios més simples que es poden utilitzar.

EL PREU DE L’ACCIÓ

En teoria, el benefici de les accions empresarials es pot obtenir a través de dues vies diferents. La primera, i més interessant, és la revalorització de la mateixa companyia a través de la cotització a la borsa. La segona, la que prefereixen els inversors conservadors, és a través de l’ingrés dels dividends. Les dues vies coincideixen en ser totalment incertes en el futur, i aquest és el motiu perquè parlem de renta variable quan parlem d’accions.

Amb la renta fixa, com és el cas dels dipòsits bancaris, el benefici només s’obté d’una manera i és totalment previsible: a través dels tipus d’interès. Si deixem una quantitat al banc, al cap d’un termini estipulat ens han de tornar aquest import més els interessos; si no hi ha cap tipus de sobresalt com una crisi financera, per exemple.

Si per un dipòsit de 1.000 euros ens asseguren una rendibilitat d’un 3% anual, això significa que la nostra inversió creix uns 30 euros al cap d’un any. O, el que és el mateix, al banc li costa un 3% disposar dels nostres diners, que utilitzarà per a les seves necessitats.

Quan invertim en renta variable assumim un conjunt d’incerteses que no existeixen com és el cas de contractar un dipòsit en un banc tradicional. Per això hem d’exigir un interès anual superior a un 3% si invertim a la borsa. Sinó, no ens arriscarem.

Per obtenir una xifra comparable amb els tipus d’interès dels dipòsits utilitzem la relació Beneficis per Acció – Preu per Acció. Mitjançant aquest càlcul, plantegem que l’empresa distribuirà tots els beneficis via dividends, i aquesta serà la nostra remuneració com a inversors. Com si es tractés d’un tipus d’interès, que compensa el que hem pagat/desemborsat inicialment.

Chipotle Mexican Grill és el negoci estrella de la industria coneguda com fast casual food. Actualment cotitza a Wall Street al voltant dels 725 dòlars per acció i el seu benefici interanual per acció és de 16,33 dòlars, que correspon a uns beneficis totals de 515 milions de dòlars.

Si Chipotle Mexican Grill seguís en la mateixa línia i registrés aquesta quantitat de beneficis el pròxim any, pagar 725 dòlars per una acció implicaria obtenir 16,33 dòlars de beneficis. En un cas hipotètic que la cadena de restaurants distribuís aquests resultats mitjançant dividends, l’inversor obtindria un 2,25% (725$/16,33$) de la seva inversió.

Comparació Rendiment

En termes comparables aquesta compensació és una misèria. Si hi ha la possibilitat de guardar els diners en un compte d’estalvi, per un tipus d’interès d’un 3%, el preu de les accions de Chipotle Mexican Grill són cares i arriscades. Una mala opció pels inversors.

EL RENDIMENT DE LES INVERSIONS

La segona variable de la fórmula de Greenblatt està relacionada exclusivament amb el funcionament del negoci que volem analitzar. L’objectiu és entendre, a través de càlculs numèrics, quina capacitat té l’empresa de convertir les inversions en beneficis.

En la primera edició d’aquest escrit vaig utilitzar l’exemple d’una llibreria per il·lustrar aquesta variable, i crec que és perfecte per explicar aquest concepte.

Un emprenedor té 50.000 euros que vol destinar a muntar una llibreria. Això significa que dedicarà aquests diners a comprar un estoc format per llibres, pagarà sous, un lloguer, subministres i impostos. Vaja, els costos recurrents de fer funcionar una llibreria. Per altra banda, el primer any també començarà a registrar ingressos i, un cop descomptats tots els costos variables i fixes, obtindrà un benefici anual.

Si, en un cas hipotètic, el nostre emprenedor aconsegueix acumular 10.000 euros de beneficis, el rendiment dels actius és un 20% (10.000 euros / 50.000 euros). O, el que és el mateix, un inversor tardarà cinc anys en recuperar el desemborsament inicial.

El càlcul més simple per obtenir aquesta xifra és el ratio de retorn dels actius (Return over Assets), conegut com el ROA. Aquest és la relació Beneficis – Actius de l’Empresa. La primera variable l’obtenim dels resultats, mentre que la segona del balanç de situació de la companyia.

Per calcular el ROA de Chipotle Mexican Grill utilitzem els seus beneficis interanuals; els mateixos 515 milions de dòlars que ja hem utilitzat abans. En canvi, els actius d’aquesta cadena de restaurants estaven valorats en 2.806 milions de dòlars, segons la última presentació de resultats. A partir d’aquestes dades el ROA és un 18,35% (515 milions de dòlars / 2.806 milions de dòlars).

Aquesta ratio és molt general. Hi ha altres magnituds que afinen molt més les xifres que s’han de seleccionar per obtenir la dada més fidel, com és el rendiment del capital invertit (Return Over Invested Capital – ROIC).

El filtre de la fórmula de Greenblatt passa per escollir les empreses amb la millor rendibilitat i aquestes es troben en les activitats que necessiten els mínims actius possibles. “Els negocis fan diners pujant i baixant ascensors” diu el gestor David Einhorn. Els bancs, el sector de les assegurances, desenvolupament de software, cadenes de franquícies són alguns dels exemples on aquest rendiment és alt.

Un ROA com el de Chipotle, no està gens malament, tot i que s’hauria de fer el seguiment amb el pas dels anys, per saber com ha evolucionat.

Hi ha altres casos especials. Les petites empreses del sector farmacèutic, que es troben en fase de investigació, pateixen pèrdues constants. Necessiten desemborsaments molt alts de capital per finançar la investigació i el desenvolupament i, en canvi, no tenen cap ingrés. Però, un cop el seu producte pot sortir al mercat, el rendiment es multiplica per sobre de qualsevol altra empresa.

Però la “fórmula màgica” no és per aquestes empreses, es per casos estàndards. Greenblatt proposa ordenar les cotitzades que registren la millor nota, tant per preu com per rendibilitat i es fa un ranquing.

En diverses ocasions he publicat la recerca que he realitzat per les empreses que composen l’índex Standard & Poor’s 500. D’aqui en va sortir Graham Holdings Corporation i Tessera Technologies. No és la fórmula definitiva per fer-se milionari, però si el primer pas – i el más simple – per començar.

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.