On s’amaguen els èxits del “Fast Casual Food” a la borsa?

La marca Chipotle no formava part dels plans estratègics del grup McDonalds i la va deixar escapar de les seves mans.

Encara n’hi ha que es pregunten si el model de restaurant fast casual mexicà hauria pogut sobreviure al costat dels menús d’hamburgueses amb patates, però l’experiència ha demostrat que Chipotle se n’ha sortit perfectament tota sola.

Des de la seva sortida a borsa, l’any 2006 mitjançant un spin-off, Chipotle ha transformat una facturació de 627 milions de dòlars en més de 4.000 milions l’exercici de l’any passat. El preu de les seves accions s’ha multiplicat per 12, fins els 680 dòlars, i alguns s’han atrevit a batejar-la com “l’altre Apple“.

Per desgràcia, sobretot dels inversors que acaben descobrir-la, la fase de creixement de Chipotle ja s’ha acabat. Ara es troba a la lliga dels gegants de l’alimentació, on juga al costat de la Yum! Brands, Wendy’s, Darden Restaurants o la seva antiga propietària, McDonald’s. Els fons de inversió conservadors ja s’atreveixen per comprar accions de la cadena i, fins i tot, es troba entre els objectius d’alguns hedge funds 

“La marca Chipotle ja està madura”, però no paren de sortir nous negocis com aquest.

El mercat no s’ha desencantat pel sector de la restauració, tot el contrari. Ara que s’ha ampliat la gama d’estils alimentaris, pensats per alimentar qualsevol estómac, hi ha passió per les cadenes de restaurant; i com més saludables siguin, millor!

El fast food, associat amb el “menjar basura”, ja és quasi història i s’ha adaptat, mica en mica, l’etiqueta de fast casual foodque combina una filosofia de rapidesa amb la utilització de ingredients frescos.

A Wall Street hi trobem diversos exemples d’aquesta revolució: Shake Shack, El Pollo Loco, Fiesta Party Group o Zoes Kitchen. El dubte: quin serà el pròxim hit de la temporada que s’emportarà els paladars dels Estats Units i aconseguirà desembarcar també en el vell continent?

El ‘Fast Casual’, un model simple i atractiu

La industria de l’alimentació és fàcil d’identificar amb la vida diària. No tots tenim la oportunitat de assaborir els plats de les estrelles Michelin, però si que tenim al nostre abast una llarga llista d’establiments on podrem trobar un bon àpat per un preu assequible.

Quan treballava en el negoci bancari disposava d’una llarga llista de restaurants en un radi de menys d’un quilòmetre al voltant de la meva oficina. Franquícies de multinacionals, restaurants costat per costat que sospitosament servien el mateix menú i, fins i tot, hi havia dos emprenedors italians que havien apostat per un autèntic servei de menjar ràpid – amb menys de mitja hora havies enllestit -i que agradava moltíssim.

Entendre el funcionament d’un restaurant no és complicat. Una altra cosa és gestionar-lo…

Jules i Vincent assaborint un menú no homologat - Pulp Fiction

Les cadenes aporten un tret diferencial d’altres negocis que tant apreciem quan ens trobem a l’estranger: el concepte de seguretat. Una marca o un logotip ens indiquen que menjarem el mateix a Rússia que al centre de Barcelona.

Com ens il·lustrava el mafiós Vincent Vega, interpretat per John Travolta, a Pulp Fiction, les cadenes de menjar canvien els noms i intenten adaptar-se al territori, com la lliure d’hamburguesa amb formatge pel tema del sistema mètric, però el producte és quasi sempre el mateix.

Aquesta repetició, que per alguns pot semblar avorrida, és la fórmula d’èxit d’alguns d’aquests negocis. Si les receptes fresques i amb aspiracions mediterrànies de Zoës Kitchen funcionen a Texas, perquè no haurien de tenir màxima acceptació a la resta dels Estats Units?

La rèplica d’un producte d’èxit i l’escalabilitat, que permet reduir els costos fixos, són la fórmula del Big Bang de les accions dels negocis de restauració. Són el mateix tipus d’empreses que Peter Lynch ens recomanava que busquéssim en un centre comercial a “One Up on Wall Street”.

Lynch, en canvi, no entrava en detall dels perills d’aquestes empreses en expansió. L’especulació sobre els possibles beneficis i el creixement desmesurat són els principals perills d’aquestes inversions.

Mentre que cadenes com Fiesta Restaurant han registrat, fins l’últim exercici de 2014, creixements d’escàndol, no hi ha res que ens confirmi aquest augment s’hagi produït per un augment orgànic de clients. Per altra banda, les Ofertes Públiques de Venda com la de Shake Shack van doblar el preu de les accions el primer dia, encarint més i més les cotitzacions d’aquest sector.

Espero que el temps posarà les coses al seu lloc però, de moment, utilitzaré les finances inicials de Chipotle per identificar, en pròxims articles, quin és el model que s’assembla més a la fórmula de l’èxit.

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.