“Against the Gods”, la història del negoci del risc

Expliquen que el “coffee house” d’Edward Lloyd tenia un lloc reservat pels capitans de vaixell que s’arriscaven a viatjar als mars de sud, desde Gran Bretanya, en el segle XVII.

A més de ser un centre de reunió com qualsevol altra taverna, aquest cafè ubicat a Lombard Street era el millor centre d’informació de la ciutat, on qualsevol navegant podia adquirir cartes de navegació actualitzades, dades meteorològiques i, fins i tot, la llista detallada dels últims atacs pirates de les illes del Carib.

Per descomptat, de tots els coffee house de Londres el de Lloyd era era el més concorregut. Era “espaiós… ben construït i ple de negociants capaços”, apuntava un diari de l’època. De tots els punts del país arribaven dades relacionades amb el comerç marítim i, a partir l’any 1696, la coneguda “Lloyd’s List” informava de les arribades i sortides de tots els vaixells atracats en els ports del Regne Unit.

La fiabilitat de les notícies era tal que fins i tot el govern britànic utilitzava la llista de l’establiment per documentar-se de les batalles navals més recents!

La moneda de canvi del Lloyd’s era la informació; en el local es recollien les dades financeres d’arreu del món com fan actualment els terminals Bloomberg, això també va permetre el naixement d’activitats secundàries que s’aprofitaven d’aquest context, com el negoci de les assegurances.

Hi havia arriscats emprenedors que es jugaven, asseguraven, una part del seu patrimoni en aventures transatlàntiques. Amb l’allau de dades disponibles en el Lloyd’s podien apostar amb més seguretat.

L’avantatge era la informació. Les dades marítimes proporcionaven càlculs més precisos del risc de subscriure un contracte amb un mercader de cafè o cacau, que marxava als mars del sud.

Malgrat que en el coffee house de Lloyd hi havia el paper i la tinta per formalitzar aquestes necessitats a través de contractes, el gobern s’oposava a les activitats d’assegurances privades.

Al Regne Unit estava prohibida la fundació de societats anònimes dedicades al negoci assegurador. De fet, aquest paper estava reservat a l’oligopoli format per la Royal Exchange Assurance Corporation i la London Assurance Corporation, constituïdes pel rei Jordi I.

La solució que van trobar 79 negociants del cafè, amb la necessitat de cobrir-se les espatlles, va ser ajuntar-se mitjançant una societat de persones, basada en un codi de comportament. Així, l’any 1771, aproximadament cent anys després de la fundació del Lloyd’s, s’establien les bases d’una industria que utilitza el risc com l’element fonamental de la seva activitat empresarial.

‘Against the Gods’ de Peter L. Bernstein

Els casinos utilitzen les probabilitats, la llei dels grans números, per obtenir benefici. És evident que les empreses del sector assegurador també, però Peter L. Bernstein en assegura a “Against the Gods” que els grans descobriments de la humanitat no haurien sigut possible sense una comprensió fonamental del risc.

"Against the Gods" - Peter L. BernsteinLa física, l’economia, la biologia o la química, estudien ecosistemes on apareix un component de incertesa. L’atzar, l’aleatorietat, la sort i la mala sort; tot és falta de informació que s’ha de substituir per càlculs.

Bernstein fa una explicació dels principals èxits de les persones que van dedicar la seva vida a comprendre el concepte de risc. Fibonacci, Gauss, Laplace, Galton

Tots aquests filòsofs i matemàtics van establir, amb el seu treball, les bases matemàtiques dels càlculs del futur que desconeixem.

Però la aplicació pràctica, en empreses transatlàntiques o en negociació de valors de borsa, no va dependre principalment dels números sinó de l’evolució de la nostra civilització.

Segons “Againts the Gods”, les primeres assegurances daten del segle XVIII A.C. però no és fins dos segles enrere que passen a ser un concepte comercial. El control del destí es transforma en una activitat lucrativa, que s’oposa a la voluntat dels déus.

Els grecs s’embarcaven amb el permís de l’Olimp, i eren les decisions divines el que marcaven l’èxit o fracàs d’una embarcació, d’un matrimoni o d’una guerra.

A l’edat mitjana, un Déu omnipotent era el que senyalava el punt del mapa on descarregava les desgràcies, com la pesta negra, i regalava els anys de millors collites quan preferia.

L’evolució cap a l’humanisme, i després la il·lustració, va permetre canviar aquesta perspectiva. El risc ja no és una decisió d’una divinitat, sinó un component inherent de la naturalesa, que apareix perquè no podem llegir el futur, però que si podem valorar. Fins i tot el podem calcular matemàticament.

I algunes persones, com els primers agents d’assegurances comercials, l’han capgirat per obtenir-ne un benefici.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.