Anàlisis i investigacions per invertir en una startup

L’empresa japonesa Aldebaran Robotics, del grup de telecomunicacions SoftBank, és la primera companyia que ha impulsat la incorporació d’androides a diferents sucursals del Mitsubishi UFJ, a Tokyo. NAO és un empleat exemplar. Mai es queixa pel sou, no pararà de treballar per esmorzar i soluciona qualsevol problema bàsic dels clients d’un banc. El que sembla ara una anècdota, pot transformar-se en la millor startup de les últimes dècades.

Qui sap si, en un futur, totes les sucursals bancàries del món hi hauran robots de 58 centímetres que llegiran extractes bancaris?

Les inversions en startups, com en empreses farmacèutiques, plataformes tecnològiques o també androides empleats de banca, arrosseguen aquesta incertesa d’un futur borrós. Quasi negre. Més que en altres empreses consolidades amb un model de negoci tradicional.

Aquesta és la raó perquè és tan complicat analitzar aquests nous projectes i considerar una possible inversió. Mentre que per alguns, una notícia d’aquestes característiques és el preludi d’una moda passatgera, que s’acabarà amb un obrir i tancar d’ulls, altres inversors creuen que és la llavor d’una autèntica transformació.

Anàlisi de la inversió en una startup

A la borsa, com en el Mercat Alternatiu Borsari a Espanya, les empreses petites amb un component revolucionari atrau als inversors. Assumir una porció de risc sembla que tingui menys importància quan es compara amb el potencial de beneficis, que li espera a aquests negocis que obren el seus propis nínxols de mercat.

Però, endinsar-se en terreny desconegut implica un risc superior i més probabilitats de fallida. A més, la naturalesa de les startups ofereix més limitacions per analitzar les seves dades financeres. Això ho explica el professor de finances Aswath Damodaran en el document “Valuing Young, Start-up and Growth Companies: Estimation Issues and Valuation Challenges”.

Un producte disruptiu incipient, o un servei enfocat només a augmentar la base de clients, sense registrar beneficis, no ofereixen gaire informació a un analista preparat. Al contrari que amb les accions de Coca-Cola o Telefònica, no es pot revisar l’historial de dades d’un startup, perquè no n’hi han. No se sap quins seran els rendiments de les inversions, ni quins seran els competidors.

La falta de informació quantitativa situa a l’analista, o inversor, en el paper d’investigador que ha d’avaluar les qualitats de la companyia.

L’anàlisi qualitatiu és el que Philip A. Fisher va batejar com “rumorología” i ho va explicar en llibre “Acciones ordinarias y beneficios extraordinarios”. El pare de les inversions en empreses de creixement va comprendre que la millor manera d’entendre un negoci és a través de la perspectiva de les persones que hi tenien alguna relació.

Però Fisher no es referia als propietaris, sinó que volia conèixer quines opinions tenien els clients, els proveïdors i els creditors de la companyia. Si es tractava d’un laboratori, parlava amb el científics del mateix camp d’investigació. Quan el seu objectiu eren empreses industrials, la seva font d’informació eren enginyers. També buscava antics empleats, fins i tot els ressentits, o als compradors potencials per descobrir tots els detalls amagats, que se li podrien escapar només llegint xifres financeres.

No era fins en un últim estadi, quan ja coneixia a fons totes les virtuts i problemàtiques de l’empresa, que es reunia amb els seus directius, els expressava els seus dubtes i estudiava les característiques dels executius i socis emprenedors.

La teoria financera econòmica actual ha classificat la idea de “rumorologia” en la teoria del Mosaic (Mosaic Theory) i defineix el que feia Fisher fa més de quaranta anys. Es tracta de complementar amb qualsevol tipus d’informació – enquestes i estudis de mercat, rumors no materials… – el buit que deixen les dades econòmiques, sobretot en el cas particular de les companyies emergents.

En el cas hipotètic d’un anàlisi del projecte NAO, l’actitud del possible inversor seria la mateixa que la d’un periodista que vol completar un reportatge de investigació sobre aquest nou prototip. Per això hauria d’entrevistar-se amb tots els protagonistes de la història: l’inventor del robot, l’enginyer encarregat del disseny, el banquer i futur company d’oficina d’aquest artefacte, els clients que són atesos per l’androide…

Entre tots ells haurien de resoldre preguntes com: quin és el valor afegit d’aquest producte? Quin és el seu cost real? Què fa la competència, en el sector bancari?

Finalment, quan hagués completat la recerca, es dirigiria als emprenedors i directors de la companyia, com la última parada del trajecte. En aquest punt, és probable que s’haguessin solucionat tots els dubtes durant el procés de investigació. Per això, com a comodí, es podria utilitzar la pregunta estrella de Philip Fisher a tots els executius que entrevistava:

Què és el que fa la seva empresa que encara no ha fet la competència?

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.