La bombolla del fracking, tocada per les decisions de la OPEP

Ni el Saxo Bank s’imaginava que el preu del barril acabaria per sota dels 60 dòlars, tot i que va predir un “cigne negre” amb forma de petroli. La teoria de la conspiració apunta al fracking com el primer objectiu de la Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) perquè incrementés la producció durant els últims mesos.

Aquesta decisió ha sacsejat l’economia mundial, però els pioners de la fractura hidràulica són les principals víctimes de les confabulacions del cartel de productors. Des del punt de vista fonamental ja han aparegut pistes que posen una data de caducitat a les empreses energètiques. No parlem de multinacionals diversificades com Conoco, Exxon Mobil o BP; sinó de petites companyies que només reuneixen esperances a través de drets de perforació.

Encara que Morgan Downey ens assegura a “Oil 101” que la OPEP no utilitza la producció de petroli com una “arma econòmica”, és l’organisme que sap com posar ordre en aquest sector, defensant els interessos d’alguns països integrants

No és necessari fer un estudi macreconòmic per descobrir com perilla “el sector del fracking” i la bombolla que ha format.

Des de beneficis qüestionables fins a actius inflats. Empresa per empresa, els estats comptables d’aquesta industria han incorporat un fort component d’optimisme, només reservat per èpoques d’eufòria o modes.

Preus de les Petrolíferes del Dow Jones

Els beneficis “extraordinaris” del fracking

La recuperació de les inversions és un tema controvertit. Aconsegueixen recuperar el capital inicial les empreses del fracking mitjançant la producció?

A través de la plataforma Shale Gas España vaig descobrir San Leon Energy i BNK Petroleum, les úniques empreses perforadores interessades en el subsòl espanyol a les que podia accedir als seus comptes anuals. “La comptabilitat creativa ha sobrevalorat el fracking” va ser el resultat de les meves impressions.

Aquestes dues companyies ingressaven per perforar, però també per especular amb els acords de concessió, sent aquesta última partida més lucrativa que la primera.

Es recupera econòmicament la inversió? Si, però no amb l’activitat fonamental!

L’exercici 2012, per exemple, San Leon Energy va registrar un benefici de més de 5,3 milions d’euros per la venda d’un 2,5% d’interessos de producció – un royalty interest – de jaciments holandesos. Aquell mateix any, els ingressos procedents de l’extracció van ser només de 1,3 milions de euros.

I aquesta no era la excepció, era (és) la tònica habitual.

La bombolla immobiliària es va alimentar mitjançant l’especulació dels mateixos immobles. La bombolla tecnològica es va inflar per l’especulació amb les accions de les empreses cotitzades.

Alguns negocis del fracking s’han alimentat de beneficis extraordinaris, gràcies a la demanda per territoris plens de recursos i l’especulació dels seus drets de producció.

Però l’excés d’oferta ha abaratit el preu de la commodity que hi ha sota terra. La OPEP només ha premut l’accelerador d’aquest descens.

Les grans expectatives del sector del petroli

“Quan el petroli valia 10 dòlars els experts deien que baixaria a 5 dòlars i quan estava a 140 dòlars, predeien que pujaria a 200 dòlars”, recorda Sanjay Bakshi a “Who will bail shale?”.

Aquestes impressions tenen un impacte a la comptabilitat de les empreses, les valoracions dels negocis i, per suposat, a la borsa. El gràfic adjunt de capçalera demostra la relació descompensada entre beneficis i la cotització de les accions de les empreses energètiques que hi havia a principis d’any.

Si aquesta era la percepció dels inversors, els càlculs dels comptables i consultors tampoc eren tan diferents.

La canadenca BNK Petroleum per exemple va utilitzar una predicció – assessorada per uns “experts” – per valorar els seus actius. Per suposat, els càlculs eren positius i in crescendo. Quan, després de l’any 2010, el preu del gas va començar a disminuir, per art de màgia aquestes previsions van desaparèixer.

Si no pots dir res bo, millor que no diguis res.

En canvi no va retocar mai les valoracions dels actius; reserves de petroli mai comprovades han seguit conservant el biaix positiu. El resultat de tot plegat: els interessos de producció, classificats entre els actius materials de la companyia, probablement valen menys de la meitat del que reflecteix el balanç de situació.

“Una mina és un forat al terra amb un mentider a sobre”, va escriure Mark Twain.

El cas de BNK Petroleum és un exemple, un altre és la que denunciava a “La veritable estafa americana”,  on explicava com empreses sense cap tipus d’activitat pagaven publicitat per enganyar inversors. El seu esquer era la promesa d’un gran jaciment de petroli entre els seus drets de prospecció.

“Billions of barrels of accessible oil worth about $100 billion!” anunciaven per Centor Energy, que avui val menys de 2 cèntims l’acció. Ni tenia actius, ni ingressos d’una activitat, ni un despatx pel seu director. No era difícil endevinar com acabaria la història d’aquest penny stock.

BNK Petroleum no ha tingut molt més èxit. Tot i tenir operacions en marxa, sobretot a Polònia, actualment cotitza al voltant dels 40 cèntims, lluny dels 2 dòlars canadencs dels seus millors moments. Malgrat aprofitar-se de les expectatives d’un escenari concret, la intervenció actual de la OPEP pot deixar-la fàcilment fora de joc.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.