On buscar les millors accions per invertir?

Hi ha diferents mètodes i llocs on trobar una bona inversió. No importa el país, l’empresa o, fins i tot, l’instrument financer que es compra. La qüestió és trobar aquell “negoci ideal”, que reuneix els requisits del value investing: una inversió amb un preu relativament barat i que garanteixi una bona rendibilitat a llarg termini.

La meva teoria és que l’estudi d’una empresa en solitari és més simple que començar la casa per la teulada; amb l’anàlisi de l’entorn macreoconòmic.

Aquesta és la diferència entre el top-down i el bottom-up. El primer tipus d’anàlisis s’atreveix amb voler entendre l’economia a través de totes les variables Els tipus d’interés, els tipus de canvi, els nivells d’atur, etc. Per després passar als anàlisis per països, els sectorials… I, un cop fet tot el filtre, s’escull la millor empresa, de la millor industria i del millor país.

Hi ha fons d’inversió que només treballen la part alta d’aquest anàlisis, com és el cas de Bridgewater Associates de Ray Dalio. Aquesta institució treballa des del punt de vista quantitatiu i amb instruments financers relacionats directament amb variables macroeconòmiques.

Quan es tracta de value investing, és diferent. Si es comença des del punt de vista macreconòmic és fàcil perdre’s pel camí, o mal interpretar alguna variable i conduir-nos a l’error. Per aquesta raó, l’anàlisi bottom-up està més estès. Primer és la bona elecció del negoci, després ja ens mirarem quina és el comportament de l’economia.

Buscar les millors situacions amb els millors mitjans

A primera vista, la posada en pràctica d’aquest mètode pot implicar també una feina impossible. Qualsevol es dedica a filtrar, una per una, les companyies que tinguin els millors números i que, alhora, siguin les més barates de la borsa!

Per sort, els inversors amb una llarga experiència ja han observat situacions ideals on convergeixen aquestes característiques. Són situacions corporatives que provoquen l’abaratiment d’accions de negocis extraordinaris, com un procés d’spin-off o una conversió d’una mútua bancària. Joel Greenblatt va explicar-les en el seu fantàstic llibre “You can be a stock market genius” i John Mihaljevic va fer el mateix amb “The Manual of Ideas”.

Relacionat amb aquest tema, per buscar activament les companyies que segueixen algun procés d’aquest tipus, hi ha també una bona llista de material a Internet. Pàgines web que segueixen operacions especials, com StockSpinoffs, segueixen minuciosament aquest tipus de divisions empresarials. Per altra banda, el portal DealBook del rotatiu New York Times, té un ventall més ampli de noticies, que va des de les adquisicions fins les últimes acusacions d’insider trading.

Quan es tracta de fonts d’informació, les plataformes de la Comissió Nacional del Mercat de Valors dels Estats Units o la pàgina de Morningstar són una gran eina. En el post “Quines són les millors fonts d’informació financera?”, hi ha una explicació exhaustiva de tot el material que es pot trobar de primera mà.

Filtrar segons el “Cercle de Competència”

L’inversor Warren Buffett utilitza el concepte “cercle de competència” per transmetre la idea que un inversor s’ha de focalitzar en els conceptes clau que coneix millor. A la carta als inversors de Berkshire Hathaway de l’any 1996 ho definia de la següent manera:

Un inversor necessita l’habilitat d’avaluar correctament els negocis seleccionats. Atenció a la paraula “seleccionats”. No s’ha de ser un expert en totes les empreses, ni en moltes. Només s’ha de ser capaç de avaluar les empreses que entren en el cercle de competència. La dimensió d’aquest cercle no és important, conèixer les seves limitacions, en canvi, és vital”

La primera vegada que vaig escriure sobre aquest tema em vaig fixar en les competències de Sherlock Holmes, el personatge de ficció immortalitzat per Sir Arthur Conan Doyle.

A través dels seus llibres sabem que el detectiu sabia de química, anatomia, geologia de la regió metropolitana de Londres, literatura, boxa, esgrima, lleis i, fins i tot, química. No obstant, era un zero a l’esquerra quan es tractava d’astronomia, política o filosofia. Aquest conjunt d’habilitats, el cercle de competència de Holmes, el feien un investigador privat de primer nivell. Encara que no el cridarien per una tertulia sobre les últimes eleccions.

El “Cercle de Competència” és el que sabem i és més petit del que ens pensem. Però, per sort, no està limitat, al contrari.

A mesura que investiguem, treballem amb diferents casos, tenim la capacitat d’ampliar el nostre Cercle. Justament en el llibre “¿Cómo pensar como Sherlock Holmes?”, de Maria Konnikova, explica els mètodes per aumentar les nostres limitacions, tant d’observació com de coneixements per aplicar posteriorment en qualsevol àmbit; des de la investigació privada fins a les inversions financeres.

Per saber-ne més:

4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.