Cable One, una nova esperança

Forbes va deixar verda la televisió per cable amb l’article Cable TV not just inpopular but unsustainable”, escrit per Amadou Diallo . Malgrat ser un mal negoci, oferir un servei pèssim i incrementar abusivament el preus, els marges de beneficis de l’any 2014 del sector seran els millors dels últims 5 anys. Unes bones expectatives perquè Graham Holdings Corporation separi amb èxit la marca Cable One.

A “La companyia que no vol Warren Buffett les dades financeres ja demostraven que Cable One era el millor negoci dels antics propietaris del Washington Post. Com empresa independent, el seu valor podria sumar fins a 2.000 milions de dòlars, a més d’obrir-se un futur ple de noves opcions.

Els moviments del sector de Cable One

A Espanya la televisió per cable, que actualment integra diferents serveis de telecomunicacions, no té el mateix pes que als Estats Units. Aquest sector acumula la major quota de la industria audiovisual, però també és el que recull més denuncies dels seus consumidors. No és casualitat que Consumerist escollís a Comcast, una de les grans empreses del cable nord-americana, com la pitjor marca del 2014.

El model de negoci de la televisió per cable s’alimenta de subscripcions per donar accés continguts audiovisuals, a més d’internet i telefonia mòvil. Tradicionalment, eren principalment una finestra al món televisiu i a les seves xarxes de continguts com Turner, Fox o Disney.

En canvi, la seva estructura de costos és complexa: la televisió per cable paga per mantenir la seva infraestructura, als proveïdors de continguts, compra les llicències per emetre i, fins i tot, transfereix diners a les estacions de televisió locals, com una espècie de “permís”, per poder reproduir els mateixos continguts.

Aquest negoci no és cap ganga. Cada cop més, els preus de les sèries, els reality shows i les retransmissions esportives són més alts. La Comissió de Comunicacions Federal (FCC) controla amb lupa totes les operacions transversals i horitzontals d’aquests grans grups mediàtics. I, a l’altra cantó de l’equació, les alternatives dels clients són cada cop més barates i variades: YouTubeNetflix, Hulu…

Entre les opcions que té la industria del cable per sobreviure es hi ha l’augment dels preus, oferir paquets amb més serveis integrats i buscar aliances estratègiques, o fusions, amb participants del mateix sector per concentrar el seu poder.

Comparat amb Charter, Time Warner Cable o Comcast, Cable One és un petit operador, classificat en el número 11 del rànquing. Però en canvi, cobreix la demanda dels estats de l’Amèrica central, regió que les grans majors tenen descuidada:

Cable ONE Map

Però ni la seva mida, ni el seu focus geogràfic no la deslliure de la mala praxis i els conflictes del sector. L’1 d’abril milers de consumidors es van quedar, sobtadament, sense “Bob Esponja” del canal Nickleodeon, o el show de James Stewart, arran d’una disputa entre Cable One i el proveïdor de continguts Viacom.

Aquest bloqueig sobtat va provocar la ira dels consumidors de la operadora i es va traduir amb una disminució d’un 15% de subscripcions el tercer trimestre. Però la reducció de costos va permetre a Cable One seguir augmentant els beneficis, a costa d’un mal servei i el descontentament dels seus clients.

Graham Holdings o Cable One?

Després del spin-off de Cable One, invertir a Graham Holdings significarà confiar en la capacitat dels canals de Televisió per mantenir la deficient marca Kaplan i una cartera de petites inversions, cada cop més variada.

Quan vaig començar aquest anàlisi, amb Graham Holdings, més enllà del Wahsington Post la meva esperança era trobar un negoci, un tresor amagat, entre les companyies etiquetades en “Altres Negocis” que donessin un sentit a l’estratègia global del conglomerat. Però això no ha sigut així.

Els últims trimestres aquest antic imperi mediàtic, abans liderat pel Washington Post i el Newsweek, s’ha gastat més de 200 milions de dòlars en adquisicions.

Algunes inversions han sigut en empreses de comunicació i màrqueting digital, com SocialCode, que tenen una funció tan abstracte com “Tecnologia pionera que resol diàriament reptes de màrqueting diversos i interessants amb eines sofisticades”.

Fora d’aquesta “àrea de competència”, l’equip de Donald Graham ha dirigit els excedents en comprar empreses històriques d’altres industries. Una fabrica reguladors de gas (Forney) i una altra adaptadors electrònics (Joyce). Això només fa que afegir un risc de diversificació i de gestió d’actius a la companyia.

En aquest sentit m’he emportat una desil·lusió. Una miscel·lània d’inversions en empreses industrials i serveis digitals queda fora dels meus objectius.

Això ha fet que m’interessés pel sector del cable, representat per Cable One. M’agrada la indústria dels mitjans de comunicació i les seves estratègies, tot i que desconec el 99% dels seus detalls.

Graham Holdings encara ha de posar les cartes sobre la taula i oficialitzar el spin-off de Cable One amb la presentació dels resultats independents. Fins ara hem conegut les dades consolidades, però ens falta conèixer les càrregues que s’endurà la nova companyia i el preu que posaran a les seves accions.

Però amb aquest “breu” anàlisi ja sabem que el cable és el negoci més ben valorat del conglomerat (2.000 milions), que neda en un mercat ple de taurons gegants. Els rendiments per capital són menors que els de la televisió, però per separat es poden reflectir millor en el valor de l’acció.

I, respecte els seus avantatges competitius, disposa d’una cobertura tècnica i subscriptors en el territori central dels Estats UnitsDakota del Nord, Idaho, o Kansas, que les grans companyies en expansió com Charter no tenen.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.