3 raons per no invertir com els hedge funds

El “document 13F” és el més desitjat pels inversors que segueixen amb atenció “el diner intel·ligent” o anomenat smart money. Alguns creuen que si el Sant Grial de la inversió existís, el mapa per trobar-lo s’amagaria darrera d’aquests formularis. Els hedge funds estan obligats per llei a presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors dels Estats Units (la SEC) el detall de les posicions de les seves carteres.

A partir de l’últim dia de cada trimestre, aquestes institucions tenen fins a 45 dies de termini per presentar el famós Formulari 13F, amb la llista completa d’accions, bons i obligacions, opcions i warrants que tenen en el territori nacional, entre els seus llibres comptables.

Els mitjans de comunicació tradicionals en segueixen la pista per fer les recomanacions dels millors valors de la borsa i els mitjans digitals com ValueWalk rastregen, minut a minut, tots els documents oficials que es carreguen a l’Edgar, la base de dades de la SEC.

Tot i que a aquest és una manera totalment vàlida de llegir els pensaments dels professionals de les inversions, com George Sorors, Howard Marks, Dan LoebDavid Einhorn, també pot ser l’origen d’una confusió per a l’inversor minorista pels següents motius:

   
1. Una qüestió de temps

Les carteres impreses en els Formularis 13F no correspon amb la realitat! Al contrari, té 45 dies de retard.

Per a l’inversor fonamental, conservador, possiblement això és un tancar i obrir d’ulls, però no és el mateix per a la persona que segueix amb interès les notícies corporatives. Des de llavors les empreses han presentat resultats, algunes han anunciat decisions extraordinàries i, el que és pitjor de tot, alguns hedge funds ja han venut el que tenien a la cartera.

2. Falta informació

És possible que amb algunes accions que publiquen els hedge funds en tenim suficient, però falten dos terços de les inversions d’aquests fons.

Entre aquestes dades no hi trobarem quines són les posicions en descobert, ni els actius financers a l’estranger, ni tampoc els derivats més exòtics – alguns productes sintetitzats – per diversificar les seves carteres.

Quan es tracta de hedge funds com Bridgewater, que executen estratègies macroeconòmiques mitjançant divises i bons del tresor de països estrangers, aquest document serveix de ben poca cosa.

3. Desconeixement de l’estratègia del “hedge fund”

Que Seth Klarman inverteixi en una biotecnològica com Idenix no significa que l’objectiu únic de l’inversor sigui aquesta companyia. Al contrari, si es llegeixen totes les dades trobarem que l’estratègia de Klarman és la recerca d’una oportunitat en el sector biotecnològic.

Que un hedge fund inverteixi en una empresa o en un altra, a vegades és el resultat d’una estratègia ben dissenyada per diversificar les inversions, o basada en una teoria en un sector particular. Com per exemple el concepte d’estratègia de Christopher M. Begg al voltant de la industria del petroli.

 

This post is also available in: Castellà

One Comment

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.