3 perspectives equivocades de l’Economia Conductual

L’iPod sempre em reprodueix cançons de la Kelly Clarkson quan està en mode aleatori. Per què li agrada tant aquesta cantant?

Per què ens truquen sempre que en estem dutxant? No hi ha un millor moment per contactar amb nosaltres?

Les populars lleis de Murphy van ser les pioneres a l’hora d’identificar alguna situació com aquesta, però l’Economia Conductual, estudia seriosament aquesta “manera” de veure la realitat.

Daniel Kahneman, Amos Tversky, Richard Thaler o Thomas Gilovich són alguns dels noms dels professor que han intentant entendre la nostra comprensió dels fets reals i quina relació té amb la presa de decisions.

No ha sigut una tasca fàcil, i s’han necessitat centenars d’experiments per poder classificar en diferents biaixos les percepcions que succeeixen dins de la ment de cada un. Alguns dels més coneguts són el biaix de correlació o el de representació, i expliquen perquè la intuïció – el Sistema 1 segons la metàfora de Daniel Kahneman – té una influència superior al raonament – el Sistema 2.

Ara, el concepte d’Economia Conductual – el Behavorial Economics – s’ha popularitzat. Les fantàstiques xerrades de Dan Ariely en el TED en són un exemple, però encara hi ha algunes idees equivocades:

1. L’Economia Conductual no és la “psicologia del trading”

Entre els traders es comparteixen algunes d’aquestes normes: Establir una pauta de conducta, estar disposat a assumir pèrdues i no deixar-se portar per les emocions.

Els especuladors que operen en mercats tant volàtils com el de futurs de divises necessiten aquestes regles.

Però entendre això com a psicologia, és difícil de digerir. Són pautes enfocades a percebre la volatilitat – que no risc – com un fet normal. És necessari per executar la seva feina. Però aquesta “psicologia” es queda molt lluny de l’ampli ventall de biaixos que ens procura l’Economia Conductual, i que també s’aplica a les finances.

2. No està reservat exclusivament a l’Economia

Thomas Gilovich explicava a “Convencidos, pero equivocados” el resultat de l’article “Hot Hand in Basketball: On the Misperception of Random Sequences”.

Els aficionats al basquet creuen en el fenomen conegut com la “mà calenta”. Creuen que a un jugador que el precedeixen una seqüència de bones tirades, té la sort de la seva banda, i creuen cegament que hauria de continuar encertant.

Gilovich va demostrar que aquesta creença és deguda al rebuig del concepte “casualitat” o “sort”, i l’aficionat creu que hi ha un patró que es continuarà reproduint.

Aquest biaix va més enllà d’una anècdota que es queda a la pista de bàsquet i es pot aplicar quan llegim les notícies, quan interpretem dades financeres o quan seguim un partit de futbol.

3. El seu coneixement no ens convertirà en “Supermans”

“La veu de la raó pot ser molt més tènue que la veu alta i clara d’una intuïció errònia, i qüestionar les nostres intuïcions és poc agradable en mig de la tensió que acompanya una gran decisió” concloïa Daniel Kahneman a “Pensar rápido, pensar despacio”.

La llista de biaixos etiquetats i classificats a la disciplina d’Economia Conductual permeten donar un nom als errors que, com a éssers humans, cometem. Alguns els podem identificar, alguns fins i tot els podem evitar.

Però és impossible desconnectar de la nostra condició de persona i convertir-nos en aquell agent econòmic – raonable i coherent, un “Superman” – que la teoria tradicional contempla a les seves fórmules.

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.