Els 3 passos clau per seleccionar una bona OPV

Twitter OPVLa Oferta Pública de Venda (OPV) de eDreams ha defraudat. Els primers inversors públics van pagar 10,25 euros per acció i, si encara mantenen els títols en cartera, ja han perdut més del 85%, del capital.

L’agència de viatges on line debutava el 7 d’abril amb l’objectiu inicial de retornar als fons de capital risc, Permira i Ardian, la seva participació inicial. Una altra part de la recaptació aniria destinada a la reducció de deute, segons Expansión.

Era la OPV més gran dels últims tres anys, però no per això la millor. Parlar de números milionaris no té cap tipus de correlació amb el negoci horrorós que pot arribar a ser.

L’experiència ens avisa que invertir en un debut borsari és un mal assumpte.

A “Estrategias de Inversión a Contracorriente”, David Dreman fa una selecció de diferents estudis que han confirmat com la compra d’una OPV, per probabilitat, és una mala estratègia.

A partir d’una mostra de 4.753 OPV, entre els anys 70 i 90, els professors J. Ritter i Tim Lougrhan van calcular una rendibilitat mitjana anual d’un 3% si haguessin comprat les accions en el seu debut borsari. El selectiu S&P 500 es va comportar millor i va registrar un 11,3%.

També van observar que la mediana estadística de la rendibilitat de les ofertes, els valors que es repeteixen, es trobava al voltant d’una pèrdua d’un 39%. Per tant, hi ha estrenes borsàries puntuals que són èxits rotunds i incrementen la mitjana aritmètica. Però, generalment, entre les Ofertes Públiques predomina la mediocritat.

Si som inversors obstinats, ens agrada el risc i volem lluitar contra aquesta mala estadística, hi ha tres punts claus que s’han de tenir en compte abans de seleccionar una empresa que comença a cotitzar:

  • 1. La història que amaga l’empresa

Lionel Hutz, l’advocat pèssim de “Els Simpson” ens recordava en un capítol que “hi ha la veritat i la veritat“.

Això s’aplica entre els tribunals i també quan es parla d’una OPV

Les entrevistes dels directius amb els mitjans de comunicació, les notes de premsa, els roadshows… Tota aquesta posada en escena forma part d’un espectacle que fonamentalment no explica gaires coses i té l’únic objectiu de vendre una història.

La “veritat” és una altra. Hi ha empreses que es presenten ofegades als parquets perquè necessiten urgentment diners. Altres multinacionals, com per exemple Twitter, van empeses a Wall Street per obligació; perquè hi ha un conjunt de firmes de capital risc que es volen desfer de la seva participació inicial.

És fonamental saber en quin moment de la història es troben quan arriben al parquet, i perquè aleshores volen que els inversors en formin part.

  • 2. Conèixer la percepció del risc

Si la història és l’explicació del passat, el risc està vinculat amb les incerteses del futur.

Una empresa que vulgui cotitzar està obligada a presentar els “Factors de Risc” que afectaran a la seva activitat. Aquesta llista és la millor guia per entendre com es desenvolupa l’activitat de la companyia i plasma, una mica, la personalitat de l’organització.

No és el mateix que en la presentació de la OPV ens trobem amb una llista exhaustiva de possibles amenaces, que podrien portar la companyia a la bancarrota, que llegir una senzilla descripció sense cap tipus de referència .

Un inversor que es troba amb una reflexió esquemàtica dels “Factors de Risc” pot creure que la directiva amaga la veritable naturalesa de la companyia. O pot pensar que l’equip encarregat d’elaborar aquesta secció no ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha executat una mala feina.

Ambdues possibilitats són dolentes i posen en dubte la credibilitat de la Oferta Pública.

  • 3. Llegir la comptabilitat de la OPV

Ni analitzar, ni calcular. S’ha de llegir la comptabilitat com qui es llegeix un llibre. S’ha de comprendre cada punt de la trinitat financera – Balanç, Estat de Pèrdues i Guanys i Fluxos de Caixa – per entendre la història numèrica de l’empresa.

Fer aquest pas, difícil i avorrit, dóna un avantatge extraordinari per entendre una OPV!

Imagineu-vos la quantitat d’Analistes Tècnics que es poden perdre una bona sortida, només perquè no hi ha tendències, ni suports, ni resistències per on començar a dibuixar línies.

Els estats comptables poden estar manipulats, fins i tot és possible que els reguladors els obliguin a modificar algunes quantitats després d’uns mesos de cotització, però fer una ullada a les xifres ens ofereix una base suplementària que altres inversors no tenen.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.