Esperant a FacePhi…

Ja fa dos mesos que vaig escriure “En FacePhi incluso los gastos de viajes son ganancias” al portal financer inBestia i des d’aleshores la cotització de les accions d’aquesta companyia tecnològica han dibuixat una paràbola invertida.

L’acció ha recuperat els nivells entre els 2,60 i 2,70 euros i això l’aproxima a una capitalització de 27 milions d’euros. Aquest canvi d’escenari, més optimista, ha ressuscitat algunes veus anònimes que demanen als que vam ser els principals crítics de la companyia – inBestia, Unience, Rankia o el diari El País – que ens retractem dels nostres escrits.

Encara que s’hagi interpretat d’una altra manera, el primer escrit sobre FacePhi no va ser un atac.

Només s’ha de llegir el text. Com tants altres posts publicats a The Money Glory, l’escrit buscava interpretar la comptabilitat per valorar una possible inversió. A mi, Joan Anglada, em serveix per entendre com funcionen els negocis, per aprendre i per explicar-ho a qui em vulgui llegir.

La única diferència entre la meva visió de FacePhi i altres temes – com quan vaig parlar del Fracking, Questcor, Blyth, Herbalife o altres empreses biotecnològiques sense fonaments -, és que en aquesta ocasió el timing, just post-escàndol de Gowex, va jugar a favor meu.

Que ara la cotització canviï de sentit no implica res. No han aparegut informacions rellevants; ni contractes, ni desenvolupaments significatius. I per més bona voluntat que hi posi la direcció, només l’anunci de contractar un auditor de les Big Four no canvia la imatge de FacePhi de la start up tecnològica que es va estrenar al MAB a principis d’estiu.

El model de negoci de FacePhi

“Les companyies del MAB s’han de valorar d’una altra manera” és una de les frases que més he sentit quan observo alguna companyia del Mercat Alternatiu. És el mateix argument que utilitza el conegut inversor de capital risc Marc Andreessen per justificar alguns moviments corporatius incomprensibles pels simples mortals, però que a ell l’han beneficiat considerablement.

Possiblement les estratègies són diferents, la institució de Andreessen diversifica deu vegades més que un fons convencional, però les bases d’una compra sempre són les mateixes: un inversor busca un negoci al millor preu i que, a més, els seus rendiments futurs siguin extraordinaris.

El meu primer article era un anàlisi dels actius intangibles, reduït a la mínima expressió, que qüestionava el preu de les accions. Des del punt de vista d’un inversor conservador vaig considerar que aquesta companyia tecnològica era bastant cara. (Milers d’euros en despeses de desenvolupament activades com a patrimoni de la companyia, més tots els crèdits fiscals; sense aquesta classificació no hi haurien fons propis!)

“Nuestro hecho diferencial es el coste” segons el president de FacePhi Salvador Martí

Només les possibilitats de benefici a llarg termini de FacePhi poden compensar aquesta cotització. Aquí és on entra en joc la valoració del model de negoci i comprovar si la tecnologia que ven la companyia alacantina té tantes possibilitats de créixer com asseguren els seus directius.

El que em va cridar més l’atenció de “Sombras en el milagro de Salvador”, l’article de El País, va ser la frase del mateix president “Nuestra tecnología, siendo sinceros, es prácticamente igual que las que hay en el mercado y nuestro hecho diferencial es el coste”. Això identificava la identitat low cost com el primer avantatge competitiu d’una empresa que ven biometria per reconeixement facial.

Ni la diferenciació del seu producte, ni els esforços de l’equip de vendes – a l’organigrama només hi ha una persona identificada com equip comercial i és la responsable d’atenció al client -, ni els marges que genera un sector poc intensiu en capital… l’element “únic” de FacePhi és que ven “seguretat barata”. Dos conceptes que fan por quan es posen en una mateixa frase.

biometria facialEl sector bancari, el principal client potencial de la tecnològica, està format per un grup d’empreses que no escatimen en recursos tecnològics. Primer, perquè la seguretat és un element que es dóna per descomptat en un banc. Sense els tipus d’interès, ni la confiança de tenir una caixa forta, la alternativa tradicional és guardar els diners sota el coixí. Segon, en èpoques de bonança les institucions financeres tenen diners en efectiu per gastar.

Per això algunes entitats espanyoles tenen vàries consultores internacionals al seu servei per desenvolupar programari propi. ¿Per què s’haurien de gastar quatre quartos per un Software de Desenvolupament (SDK) quan els hi poden construir des de zero i, a més, mantenir?

Sincerament, ¿Per què un banc escolliria un sistema low cost, amateur, sense experiència reconeguda en implantació de sistemes, per perfeccionar els accessos bancaris?

Potser m’equivoco i aquesta estratègia els dóna els fruits que jo no espero. O potser decideixen fer un canvi d’estratègia adaptable a les seves capacitats. Per això BMW ja no fabrica avions i el Viagra és alguna cosa més que l’efecte secundari d’un fàrmac per tractar l’angina de pit.

Aquesta és la meva opinió. Ni és un atac, ni parlo en cap moment de frau.

Com amb altres empreses amb bones idees entre mans, a FacePhi els desitjo tota la sort del món. No hi ha una intenció de boicotejar-los l’empresa, ni enfonsar-les al parquet. La majoria no hi guanyem absolutament res i, potser, d’aquí uns dies ens demostren que estàvem completament equivocats. Però també tenim tota la llibertat d’opinar, amb un coneixement de base, sense la necessitat d’obrir una demanda a les oficines de la CNMV.

A més, si és veritat que els accionistes inicials i fundadors de FacePhi van vendre més d’un milió d’euros en accions els primers dies de cotització, segons el reportatge de El País, perquè jo no puc desconfiar obertament del seu projecte?

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.