Breu introducció a la “Rumorologia”

Els pares i mares demanen consell a altres famílies per escollir, amb confiança, la millor escola pels seus fills. Els conductors pregunten a altres propietaris els avantatges i desavantatges del seu vehicle.

Milions d’usuaris comparteixen opinions a Internet sobre un llarg catàleg de productes, des de restaurants fins a talladors de gespa. Si aquesta recerca és habitual, i quasi òbvia, entre consumidors; per què no ho hauria de ser-ho pels estalviadors que volen invertir els seus diners en negocis en desenvolupament?

Philip A. Fisher va batejar com a “Rumorologia” al procés de formar-se una opinió d’una empresa a partir de converses amb diferents participants, que tenen una relació directa amb la companyia.

En el best seller “Acciones ordinarias y beneficios extraordinarios”, el pare de la inversió en empreses de creixement remarcava la importància de conèixer a fons el negoci objectiu. Segons ell, això només s’aconsegueix mitjançant el contacte directe amb les persones adequades: proveïdors, clients, empleats, antics treballadors, competidors o acadèmics que coneixen a fons la indústria.

A les companyies els agrada tenir visites, donar tríptics amb fotografies i demostrar com són de modernes les seves instal·lacions

Si Peter Lynch ens recomanava a “One Up On Wall Street” la inversió en marques que coneixem i podem trobar en un centre comercial, Fisher va més lluny; recomana la investigació activa per entendre les empreses que difícilment són visibles, com per exemple maquinària pesada o perforació petrolífera.

Últimament s’ha posat de moda visitar les oficines d’empreses en fase de creixement. Per suposat, a les companyies els agrada tenir visites, facilitar tríptics amb fotografies dels seu ventall de productes i demostrar com són de modernes les seves instal·lacions.

El mateix inversor Jim Chanos adverteix que aquestes entrevistes amb la directiva només serveixen per observar la part més optimista del negoci. Per aquesta raó es nega a acceptar aquestes visites de cortesia. Fisher les deixa en els últims passos de la investigació, un cop s’han cobert tots els flancs. És evident, quin empresari explicaria la part dolenta del seu projecte als futurs inversors?

Periodisme, una disciplina familiar amb la “Rumorologia”

Des del meu punt de vista, la “Rumorologia” té com a cosina germana una disciplina ben coneguda: el Periodisme.

La recepta per a l’elaboració d’un bon reportatge és facilitar l’accés a totes les veus que construeixen una història. En el supòsit que la temàtica és una companyia, és evident que el reporter no només ha de conèixer els components de la companyia sinó que també ha d’entendre el seu entorn.

Aquesta relació no és capritxosa i, de fet, hi ha diversos periodistes que han entrat en el camp d’anàlisi d’accions per la seva habilitat en la recerca de la informació.

La periodista Melissa Davis, per exemple, va fundar la pàgina The Street Sweeper després de 7 anys d’experiència a TheStreet.com. El portal, on ara és editora, es dedica a descobrir fraus financers i companyies sobrevalorades en el parquet mitjançant la investigació de dades i entrevistes amb diferents especialistes.

Per desgràcia aquesta és una de les poques excepcions. Hi ha un gran conjunt de mitjans de comunicació que a hores d’ara disposen d’una secció econòmica que només vomita comunicats de premsa, que provenen directament de les mateixes companyies.

Actualment, la informació financera que publiquen són una simple tanca publicitària que es queda sense contrastar.

Per saber-ne més:

4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.