Què sap l’auditor?

“Si mirar la comptabilitat d’una empresa i analitzar-la fos el Sant Grial. Per què els auditors no estan forrats?”, es preguntava un gurú del trading en una conferència. Segons aquesta declaració, és evident que el ponent no coneixia les característiques de la inversió en empreses, ni les funcions bàsiques d’un expert comptable.

Els auditors són els inspectors oficials de números i carreguen amb l’avorrida tasca de supervisar tota la comptabilitat dels seus clients. Ni analitzen models de negoci, ni són detectius a la recerca d’estafes. Són empleats que comproven si les xifres que els hi faciliten compleixen les normatives comptables.

Passar la verificació d’un auditor no confirma l’estat de salut d’una companyia. Significa que els estats han passat el veredicte del reglament comptable. Per altra banda, potser les xifres s’han classificat (legalment) amb l’únic propòsit d’enamorar l’inversor, no per explicar tota la veritat.

El problemes de les Big Four

Una estada en una auditora del conegut grup de les Big Four (Deloitte, PwC, Ernst & Young, KPMG) és el millor “màster” en normativa comptable per a un recent llicenciat. A canvi de molta dedicació, aquestes empreses ofereixen un pla de carrera a llarg termini i estades setmanals en diferents indrets de la geografia.

Com moltes multinacionals viciades per la seva pròpia organització, les grans auditores s’estructuren en un organigrama de diamant. Pocs alts directius, alguns soldats rasos, i molts socis, caps de departament, de unitat i responsables en els comandaments intermedis.

Qui revisa els números?

Tothom hi col·labora, d’una manera o altre. Però mentre els socis de la corporació s’ocupen de les reunions i els dinars amb el clients, i els responsables amb experiència revisen especificacions i apartats generals els que, de veritat, s’ocupen de les entranyes comptables són els amateurs.

A aquests professionals és fàcil d’enganyar o convèncer. Tenen entre 20 i 30 anys i alguns només disposen de la formació de just un curs intensiu intern de dues setmanes. Però a les Big Four això no els preocupa i envien aprenents a cobrir jornades de 12 hores a la central del client, com qui envia el ramat d’ovelles a la cova del llop.

El client, i el departament d’administració sobretot, s’encarreguen d’explicar els números. Però ells els han vist i treballant durant tot l’any. És fàcil influenciar als invitats comptables.

L’empresa pot justificar les seves xifres amb qualsevol motiu. Té tantes raons per valorar els actius immobiliaris amb un conjunt de premisses, com explicar perquè 12.000 euros es troben en una partida comptable sospitosa.

L’auditor amateur s’ho creu, el responsable ho verifica i el soci hi posa la firma.

Les empreses auditades no només són clients, sinó també camp d’aterratge laboral per a molts auditors. Per això entre les ofertes de feina sempre n’hi ha alguna que exigeix experiència en una Big Four. Mentre que la lògica diu que l’expert comptable hauria de ser l’auditor, resulta que els professionals que acumulen més experiència són els departaments comptables que elaboren els números.

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.