Correlacions: El rei, les faldilles i el Playboy

El dia que el rei Joan Carles I va anunciar la seva abdicació, les cadenes de televisió van connectar amb corresponsals ubicats a diferents borses de la península.

Els periodistes esperaven que l’efecte polític de la renúncia tingués algun tipus de correlació amb el sentiment del mercat. Al contrari del que es pensaven, l’Ibex-35 no es va immutar. Ni va pujar, ni va baixar.

Històricament, no podem demostrar amb dades quina dependència té la borsa de la Corona. Per començar, a Wall Street l’únic rei que hi ha és el dòlar. A la resta d’Europa la data de caducitat de les cases reials i la relativa joventut dels parquets, ha impedit als economistes investigar sobre els patrons de comportament davant de les abdicacions.

Aquesta mancança de dades és l’obstacle principal perquè els professors d’universitat s’abstinguin de relacionar variables. Sinó, l’estudi ja estaria publicat. “Els humans naixem amb la predisposició d’atribuir causalitat física a una successió d’accions que no tenen perquè estar relacionades”, explicava Daniel Kahneman a “Pensar Rápido, Pensar Despacio”.

Index Hemline

Índex Hemline relacionat amb el Dow Jones

L’efecte calendari és potser la correlació més famosa amb que topen les borses, any rere any. Aquesta assenyala una dependència directa entre el dia del calendari i la cotització de les accions. No sabem si primer va ser l’estudi o ho va ser la creença, però hi ha inversors que ho abandonen tot quan s’acosten les temporades conflictives. “Sell in May and go away”, diuen.

Per a qui li agradin aquests indicatius, basats en patrons de comportament, hi ha més teories d’aquest tipus. L’economista George Taylor ha passat a la història per relacionar els preus de les accions, o el Producte Interior Brut d’una nació amb el tall de la faldilla.

La teoria, presentada l’any 1926, es va passar a conèixer com l’índex Hemlineté credibilitat acadèmica i Zhang Han i Hu Yue la van revisar l’any 2010 amb l’estudi “The Rediscovery of Hemline Theory”.

Els resultats de Taylor van demostrar que l’optimisme o el pessimisme dels parquets està relacionat amb les faldilles de moda. Si les dones ensenyen més cuixa, millor està la economia. Alguns erudits expliquen que “els modistes parlen amb les dones dels milionaris i per això saben quan les coses van bé i quan no”.

Hugh Hefner PlayboyTerry F. Pettijohn II i Brian J. Jungeberg van tenir més feina per presentar l’article científic : “Playboy Playmate Curves: Changes in Facial and Body Feature Preferences Across Social and Economic Conditions”.

Per completar el morbós estudi van haver de revisar les mesures de les “conilletes” Playboy que havien aparegut durant tota la història de la revista. L’objectiu era trobar quina relació hi havia entre l’economia, els canvis socials i les preferències masculines per les dones de revista.

La conclusió de l’article va ser que “quan les condicions socials i econòmiques són difícils, les Playmates de l’any de Playboy són grans, altes i fortes amb cintures més grans, ulls petits, grans proporcions de cintura a maluc”.

Els resultats indicaven que els homes busquen una figura maternal quan passen per situacions difícils i, quasi suggerien, que els editors de la revista de Hugh Hefner tenen un ull posat en el Wall Street Journal quan seleccionen la noia de portada.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.