La doble moral de la producció de xocolata

Hi ha la xocolata pura i la “extra-fina”. Pels que són menys sibarites també hi ha la de crocant, la que porta avellanes, mousse de trufa, melmelada de maduixa, ametlles o banyada amb cointreau. Els mestres xocolaters no tenen limitacions a l’hora d’afegir ingredients a l’apreciat cacau; en una ocasió fins i tot havia sentit parlar d’un experiment amb alfàbrega.

L’acompanyament fa meravelles i haurà de seguir així, sobretot per disfressar la futura disminució de la producció de la matèria prima.

El món s’està omplint de llaminers i no hi ha llaminadures per a tothom. “La xocolata està destinada a ser el nou champagne”, explicava el responsable de commodities agrícoles de Ecobank, Edward George, al canal de notícies CNBC. Segons l’analista, hi ha pressions internacionals en la oferta i demanda del cacau que condemnen a les barretes i les delicatessen com els bombons a ser un producte de luxe.

La incògnita recau en la reacció dels empresaris manufacturers i si seran capaços de mantenir els estàndards de preus actuals. El cost del cacau és només una desena part d’una barreta tradicional, però el mateix George prediu que s’encarirà. El principal detonador són els mercats emergents – Índia, Xina o Brasil – , que augmentaran un 10% la demanda internacional en els pròxims anys.

Producció Mundial de Xocolata

 

Per altra banda, les amenaces climàtiques poden fer trontollar la producció, ubicada majoritàriament a Àfrica. L’agència de notícies Europa Press informava com les inspeccions del satèl·lit Jason-2 havien localitzat indicis d’una formació de El Niño, que es podria desencadenar en la segona meitat del 2014.

Bill Patzer, científic del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, explicava que en aquesta ocasió “s’ha format un model d’altures i temperatures a la superfície del mar que recorda a la forma com el Pacífic es veia durant la primavera de 1997”.

En una situació com la desencadenada per El Niño provocaria inundacions torrencials, tal com va passar a Sud-Amèrica, sent Perú el país més perjudicat. Una altra de les conseqüències de la “caravana d’aire calent” seria l’augment de les temperatures en el continent africà que acabaria amb sequeres en el territori. Costa d’Ivori, Ghana, Nigèria i Camerun que constitueixen, juntament amb Indonesia, el 70% de la oferta mundial del cacau anual, serien les regions productores més amenaçades pel fenomen meteorològic.

La Organització Internacional del Cacau és, en canvi, més optimista i no observa tempestes en l’horitzó. Així ho explicava en els informes de producció del passat mes d’abril. La recol·lecció va ser millor del que esperaven i la tendència de preus del cacau no se’n va ressentir. Costa d’Ivori, per exemple, va registrar fins a 1,27 milions de tones de gra de cacau, 117.000 tones més que la quantitat del mateix període de l’any anterior. Sembla que no hi ha motiu  per alarmar-se, de moment.

Tot i que la mateixa Organització avisa d’un possible dèficit de fins a 115.000 tones de gra per a finals d’any, la xifra és millor que l’any passat, i no s’assembla gens al desastre de l’any 2007. Aquell any, la demanda de cacau va trobar a faltar fins a 279.000 tones. Una situació d’estrès on es va demostrar com les grans companyies xocolateres tenien les eines necessàries per mantenir els beneficis. El preu de la barra de xocolata es va encarir. Però les multinacionals no van perdre ni un cèntim. Això, per suposat, va aixecar sospites.

Els capos de la xocolata

Fins a onze companyies s’haurien aliat l’any 2007 a Alemanya en un complot per fixar els preus de la xocolata, segons una sentència del Bundeskartellamt, l’agència de la competència alemanya. Aquesta hauria estat la millor fórmula que van trobar els manufacturers per defensar-se de la manca de matèria prima. Entre ells evitaven la competència i, per altra banda, l’encariment del producte el traslladaven directament al consumidor.

Nestlé va anunciar que recorreria la sentència, mentre que Kraft, – ara Mondelez – va acceptar pagar una multa inicial de 21,7 milions d’euros. Entre els acusats d’acordar els preus de venta recomanats també hi havia Mars, Ritter, Shokoladen o Haribo. La multa total per col·lusió ascendia a un total de 60 milions d’euros.

Kraft va pagar una multa de 21,7 milions d’euros per manipular el preu de la xocolata l’any 2007

El resultat d’aquestes maniobres, que van evitar una guerra de preus entre competidors a Europa, Canadà i, suposadament, a Estats Units, va representar un encariment de entre el 15 i el 20% del producte basat en el cacau. Mentre que els clients es van haver de rascar la butxaca i van pagar fins a 15 cèntims més per la barreta de xocolata, les companyies utilitzaven productes financer per cobrir la oscil·lació del preu de la matèria prima i sumaven beneficis. 

Com en el 2007, a l’actualitat els fabricants que necessiten cacau, ja el tenen encarregat i pagat. I amb una previsió de molts mesos d’antelació. Per això serveixen els derivats financers i els instruments de cobertura, per protegir-se de les sorpreses com les inclemències meteorològiques. Si són fenomens puntuals, les companyies tenen els mecanismes adequats per defensar les seves pertinences sense que els costos es magnifiquin.

Hi ha una campanya al voltant del cacau i serveix perquè el consumidor agafi consciència de que hi ha més llaminers al món i no hi ha prou espai per a tots. Hem de donar la benvinguda a la Xina, a la Índia… També hi ha fenomens que poden desestabilitzar la seva oferta, com pot ser l’augment de la renda mínima dels països productors. Però considero que aquests no són els motius fonamentals perquè un bombó s’hagi de transformar en un producte de luxe. Per això el champagne sempre serà champagne i la xocolata una porció del cacau.

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.