Què hi ha darrera una oferta d’accions a la borsa?

La setmana passada la borsa va estar animada per les ofertes d’accions, o també anomenades OPV. La companyia de serveis Applus va debutar al parquet espanyol i es va confirmar com la millor presentació des de l’any 2010, després de recaptar més de 1.100 milions d’euros. A l’altra banda de l’atlàntic, el gegant asiàtic Alibaba va complimentar l’esperada documentació inicial per cotitzar a la borsa nord-americana. El taulell d’ofertes d’accions s’està omplint, però la qualitat de les propostes no sempre són tan bones com semblen.

El sentiment d’optimisme és el primer culpable de les aparicions de noves empreses en el mercat de capitals. Hi ha ganes per propostes noves i també hi ha diners per pagar-les. La crua realitat és que, a més de Applus o Alibaba, qualsevol companyia necessita diners per complir els seus objectius, i la borsa ja és un lloc més on fer-ho. La finalitat d’una oferta d’accions impecable – amb dades positives i expectatives d’infart – sempre és el finançament perquè el negoci pugui continuar.

Twitter necessitava diners quan va aparèixer, com també Amadeus, Indra, Disney, i milers d’altres negocis d’arreu del món. Però tots intenten trobar el momentum més atractiu. Ara ho és, i les “IPOs” als Estats Units ho confirmen. Setmanalment es presenten propostes que cotitzaran en el mercat, entre les que hi destaquen alguns models de negoci sense actius, ni ingressos, ni una oficina real des d’on poder fer la facturació. Si el futur inversor no es preocupa de llegir el prospecte inicial, es pot arribar a gastar un dineral en només una idea i un nom atractiu de referència.

Katherine Stalley ja advertia de la perillositat d’aquestes situacions en el llibre “The Art of Short Selling”. Escrit l’any 1997, les bombolles de principis de la dècada en el sector high-tech i de la biotecnologia, ja havia propiciat la venda de fum amb forma d’acció. Segons l’autora, els contraris/baixistes poden trobar un bon caldo de cultiu en les noves sortides, només s’han de preocupar de llegir els prospectes inicials i ser més escèptics que la multitud.

Les estadístiques del professor Jay Ritter indiquen que la rendibilitat mitjana de les cotitzacions d’una empresa comprada durant una OPV és d’un -19,6%. La sobrevaloració d’una acció acabada d’estrenar sempre va acompanyada de riscos i tempestats variades. Des de la possibilitat que l’economia internacional canviï el rumb fins que els càlculs de previsions de creixement estiguin sobre dimensionats.

Aquesta setmana es presenta ZenDesk als Estats Units amb el lema: “les relacions fonamentals entre organitzacions i els seus clients està canviant, i una nova filosofia de servei al client està apareixent”. Un eslògan que serviria a la Coca-Cola, és per una plataforma web que vol unir companyies amb els seus usuaris mitjançant el famós concepte cloud. Amb la terminologia de moda d’acompanyament, la intenció és recopilar fins a 127 milions de dòlars després de perdre fins a 22 milions de dòlars l’any 2013.

Com els vaixells en el seu primer dia de trajecte, l’únic que es pot fer és desitjar sort a les noves cotitzacions i obrir una ampolla de cava a la seva salut. Els inconvenients és que algunes companyies ja fa temps que estan navegant i d’altres encara haurien d’esperar-se una bona temporada a les drassanes per acabar-les de perfilar.

   

This post is also available in: Castellà

One Comment

Leave a comment

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.