El risc financer de perdre més d’un dit petit

Fa més de 7 anys que el mentalista Derren Brown va executar un truc que va esgarrifar a l’audiència. En directe, va posar-se un revòlver carregat amb una sola bala contra el front i va prémer el gallet. En un local suposadament desallotjat, amb un testimoni i la incertesa de quin cilindre ocupava la bala, Derren es va disparar dues vegades sense èxit. El tercer tir el va llençar a l’aire. Després d’uns minuts de reflexió, amb la mirada atenta al Smith & Wesson, va arriscar-se un cop més. Va disparar-se al cap i, ràpidament, a la cinquena oportunitat, va foradar un sac de gra penjat en un extrem de l’habitació. Aparentment, es va salvar, quasi de miracle.

Em nego a considerar que el mentalista posés en risc el seu físic a la Ruleta Russa, a partir de les seves capacitats de llegir la ment. Si fos així, Derren Brown hauria exposat la seva vida al suposat “lligam còsmic” que hi havia entre el col·laborador, qui va introduir la bala, i ell mateix. Les probabilitats que una bala obrís el seu cap continuarien sent de 1 entre 6. Un 16,67%. A mesura que sumava intents, prement el gallet, aquesta magnitud sumava més i més dígits.

¿Què té més risc que la possibilitat de matar-se? És evident. Però en aquest exemple, el mentalista no va deixar res a l’atzar. Estava completament segur de quins compartiments de la cambra del revòlver estaven buits i els que no. La incertesa era mínima. A l’audiència, en canvi, Brown la va enganyar amb l’espectacle; com un bon actor va controlar la història, els tempos i els silencis. En més d’una ocasió va recordar que estaven sols i que la gravació es realitzava amb càmeres fixes. Fins i tot va explicar que en Frank, el testimoni, havia firmat un contracte previ que l’eximia de qualsevol responsabilitat penal.

Incertesa? Impossible. La informació que disposava el mentalista va minimitzar en un extrem la probabilitat de menjar-se una bala.

“L’home de Hollywood” (Avís de spoiler)

Man of Hollywood

El cas d’en Norman és diferent. A la història “L’home de Hollywood”, Quentin Tarantino ens va regalar la part que considero més divertida de la pel·lícula “Four Rooms”. Escrita i dirigida a quatre mans, el film explica la història d’un grum, protagonitzat per Tim Roth, en un hotel, la nit de cap d’any. En Ted, el protagonista, ja està fastiguejat de la feina, dels seus hostes i vol plegar. Ha superat un aquelarre, una parella psicòtica l’ha amenaçat a punta de pistola i els fills entremaliats d’Antonio Banderas li han incendiat una habitació, amb una prostituta morta a sota el llit. Però, abans de deixar-ho, la seva responsable li demana que li faci un últim favor; que atengui els clients VIP de l’àtic.

Borratxos perduts, el famós director Chester Rush (el mateix Tarantino) i els seus col·legues, impacients, l’esperen a l’habitació per fer-li una proposta atípica. En Norman (Paul Calderón), en un esclat de lluminositat, s’ha apostat que és capaç de encendre el seu encenedor Zippo deu vegades seguides. Si guanya es quedarà amb el Chevrolet Convertible d’en Chester, si falla li tallaran un dit. La mateixa aposta que va proposar la hora d’Alfred Hitchcock, en un episodi protagonitzat per Steve McQueen i Peter Lorre, i basat en el conte “L’home del sud” de Roald Dahl.

Amb l’optimisme i confiança que evoca en Norman, l’espectador creu que serà capaç de fer-ho. De veritat us penseu que es quedarà orfe d’un dit?

Estadísticament, és com tirar una moneda a l’aire, la probabilitat d’aconseguir-ho una vegada és d’un 50%. Però fer-ho successivament, fins a deu vegades, les possibilitats d’èxit es redueixen fins un 0,098% (0,5 multiplicat deu vegades). Una aposta arriscada. I per això necessiten en Ted; algú aliè desconegut, disposat a cobrar 1.000 dòlars, per tallar-li el dit petit de la mà esquerra amb un ganivet de carnisser.

Traslladem aquests exemples al camp que ens ocupa: el risc financer; el de les inversions. Les analogies poden ser diverses. Per exemple, encara que l’estadística s’hi posi en contra, quants dits petits s’han apostat per aconseguir més que un Chevrolet? (El primer dia de trading, n’hi ha que ja s’imaginen rics amb la piscina i el cocktail a la ma) Quants cops etiquetem una idea d’inversió com arriscada perquè no l’entenem?

Al contrari que el mentalista Derren Brown, el dit d’en Norman té menys possibilitats de sobreviure. És una mala aposta perquè perd la batalla probabilística i també pel que fa l’asimetria d’informació. El guany potencial és llaminer; un cotxe. Però, malgrat no desmuntar-vos directament la pel·lícula, ja podeu imaginar de quin cantó es posa la realitat.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.