T’atreveixes a ser gran?

Napoleon Bonaparte“Quants culturistes es necessiten per canviar una bombeta? Tres. Un per enroscar-la i dos per dir-li: Ei, tio, se’t veu enorme!”. Així plasmava Chuck Palahniuk l’ambient d’un gimnàs en el llibre “Error Humano”.

Entre culturistes la perfecció és incompleta si no hi ha una camarilla al darrera disposada a aplaudir. Aquest “sentiment tribal” d’aprovació no és molt diferent de l’existent en els mercats financers; quan s’exposen les idees de inversió. Entre els analistes també fan falta aplaudiments.

Els problemes només sorgeixen quan hi ha disparitat d’opinions. Per exemple, aquesta setmana hi han hagut baralles dignes de pati de col·legi en el twitterXavier Sala-i-Martin i Martin Varsavsky, els dos professors de la Universitat de Columbia, van barallar-se perquè no coincidien en conceptes d’economia.

Per altra banda, en temes borsaris, el fundador de BlackBird, Marc Ribes, també es va exaltar perquè la seva col·lega, Gisela Turazzini, havia precipitat un munt d’opinions sobre el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) amb un tweet i el seu company va córrer a defensar-la.

“No busqui elogis, busqui crítiques”, recomana el publicista Paul Arden als lectors de “Usted puede ser lo bueno que quiera ser”. Per ser el millor s’ha de ser diferent i, sobretot, acceptar les equivocacions. En el sector financer, els aplaudiments i les ovacions les necessiten els inversors institucionals, que han de donar explicacions als seus clients, com els analistes d’entitats bancàries, per exemple.

Per alguns professionals equivocar-se és un tabú. La pressió del servilisme no els permet desviar-se de la norma i, per aquest motiu, les seves prediccions i seleccions són sempre conservadores.

“Garantir el capital” significa evitar els extrems amb l’objectiu de no perdre diners, però també implica perdre la oportunitat de recaptar beneficis extraordinaris. Les inversions protegides són diners espantats que difícilment registraran resultats per sobre de la mitjana.

Les grans “històries” sorgeixen quan s’està disposat a trencar normes, deixar de ser convencional, buscar mercats nous i, en algunes ocasions, sentir-se incòmode.

Els inversors individuals també han d’estar disposats a fallar, indica el gestor de Oaktree Capital, Howard Marks, en el seu últim memoràndum “Dare to Be Great II” (“Atrevir-se a ser Gran II”). Però les pèrdues que produeixin una successió de teories equivocades ha de ser el mínim possible.

Entre els professionals deslligats de l’status quo el clar exponent és Jim Chanos, qui va culpar d’estafa a Enron quan encara ostentava el títol de cinquena millor empresa dels Estats Units.

La opinió pública va tardar quasi un any en donar la credibilitat merescuda a la teoria de David Einhorn, que senyalava Lehman Brothers com una entitat que vorejava el desastre degut a l’acumulació d’actius tòxics.

O l’aposta baixista, encara pendent de resoldre, de Bill Ackman contra Herbalife. Si la venedora de batuts dietètics, anunciada pels futbolistes Lionel Messi i Christiano Ronaldo, és acusada de estafa piramidal l’inversor guanyarà milions. Però de moment, només ha perdut diners en una idea que ho té tot menys ser convencional.

“És millor per a la reputació fallar de manera convencional que triomfar originalment”, escrivia Lord Keynes fa més de 80 anys.

Si voleu ser acceptats: seguiu les idees no-consensuades que tothom segueix, parleu dels valors de moda i feu-ho amb el mateix timing que la resta. No accepteu crítiques. Alimenteu-vos d’alabances i rebutgeu qualsevol idea que pugui ser constructiva.  No perdreu, no guanyareu. Us aplaudiran, això si, però sereu mediocres.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.