S’ha passat la borsa d’optimista?

“Los fondos de inversión baten récord de 5 años” és el titular de portada de Expansión. Segons el diari financer les institucions col·lectives van incrementar el patrimoni fins els 165.080 milions de euros durant el mes de març, una dada que confirma també la bona evolució de la renta variable. Aquesta és una prova que els estalviadors han modificat les preferències dels últims cinc anys i han evolucionat cap un perfil més arriscat, ja que les opcions més conservadores, com són els dipòsits a llarg termini, ofereixen pocs beneficis.

Euforics_Mercats

A més de productes garantitzats i renta fixa, la inversió en accions torna a estar de moda. Agraden a clients particulars, a les empreses i, com no, també als experts. El BME va informar que el volum negociat durant el mes de març va augmentar un 24,5%, i els professionals que van assistir a les jornades sobre finançament per a Pymes de València van recomanar a les empreses que busquin els recursos financers als mercats de capitals, segons LasProvincias.es, en substitució a les entitats tradicionals com són els bancs. La borsa ha perdut aquella màscara de monstre intimidador que espantava a qualsevol qui tenia quatre quartos a la butxaca.

Una de les propostes que confirma la marxa de les bones expectatives es troba en el mercat de derivats financers espanyol. Aquest proposa als inversors negociar futurs basats en els dividends de les 6 grans empreses del Ibex (Inditex, Telefónica, Iberdrola, Repsol, BBVA i Santander) i també del mateix selectiu. A través d’aquests productes els interessats podran especular en la variació del repartiment de beneficis de les companyies. Aquesta sofisticació financera dóna per descomptat un component elemental; que el dividend es mantindrà ad infinitum. Un supòsit que fins fa quatre dies va ser incert fins i tot en companyies tan consolidades com Telefónica.

Els inversors prefereixen el parquet als productes bancaris tradicionals però encara els espanta el més petit esclafit que fa tremolar l’economia; sigui un conflicte geopolític o un informe pessimista. Això es tradueix en la volatilitat dels parquets. En qüestió d’una setmana l’Ibex s’ha mogut més d’un 4%, des dels 9.913,10 punts que va tancar el dilluns fins els 10.328,9 que va arribar el cap de setmana. No era un moviment ascendent en solitari, sinó que servia per recuperar el sostre dels 10.300 punts on ja havia arribat a principis de març. És el mateix context de inestabilitat que el gestor de Carmignac Gestión, Ignacio Lamas, advertia en una conferència d’estratègies de inversió a la borsa de Barcelona.

És evident que el mercat de renta variable ha deixat de ser aquell paradís on els professionals batallaven quasi en solitari després de l’esclat de la crisi. L’acumulació de capital de les borses, a través d’inversions discrecionals o dirigides per fons, es reflecteix en les cotitzacions inflades de les companyies o l’aparició de més noms nous al parquet. Tot això perquè els nous “turistes financers” volen participar de revaluacions extraordinàries que s’han donat en el MAB, amb caps de cartell com Gowex o Carbures, o tenir la sort de trobar-se a la cartera amb una participació d’una futura Tesla o un Netflix.

A “The Race is On”, Howard Marks va exposar a finals de 2013 un conjunt de motius per començar a desconfiar de les cotitzacions del mercat. Tot i que el seu relat no era una crida a les trinxeres, era un clam, cada cop més compartit entre analistes, cap a l’escepticisme. L’economia es recupera a marxes forçades, sobretot en les finances domèstiques, però la borsa ja fa temps que ha passat pàgina i s’estudia un altre capítol.

This post is also available in: Castellà

5 Comments

Leave a comment

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.