EUA i Europa entre els objectius dels gestors d’inversions pel 2014

Els mercats de la península havien tancat la jornada del dijous, 6 de febrer, quan la Borsa de Barcelona va acollir la conferència “Estratègies de Inversió del 2014”, organitzat pel portal especialitzat Rankia. En un debat moderat per l’ex-gestor d’inversions Enrique Roca, el públic va rebre una classe magistral de les visions estratègiques dels gestors professionals, que tenen dos objectius principals per l’any vinent: la renda variable dels Estats Units i la d’Europa.

La situació actual per a l’inversor és optimista. El Producte Interior Brut mundial ha crescut un 3% els últims anys, segons les dades del director de Gaesco, Jaume Puig. L’aportació significativa no l’han fet, però, els països desenvolupats, sinó les nacions que comencen a néixer com a demandants internacionals, que no es troben ni entre la llista d’emergents, com són el Kazakshtan o Nigèria.

L’auge accelerat d’aquestes economies ha afectat positivament a variables com les vendes de cotxes o el turisme global, que ha superat cotes de màxims establertes l’any 2007.

Les empreses multinacionals aprofiten aquest context mitjançant les exportacions, però els països on estan establertes encara pateixen les conseqüències de la crisi financera. És el que Germán Quintero, director comercial d’Allianz, anomena repressió financera.

   
L’evolució de les economies del primer món

Hi ha un gran cúmul de deute que s’ha de reduir d’alguna manera dels països desenvolupats, sigui amb la repressió o permetre l’impagament. Descartant la última opció, els grans reguladors com el Banc Central Europeu i la Reserva Federal segueixen polítiques monetàries de desacceleració amb la reducció dels tipus d’interès. L’abaratiment del diner facilita als deutors tornar els préstecs i també controlar els nivells d’inflació.

La política econòmica dels Estats Units, en aquest aspecte, ha sigut més agressiva que la del vell continent. Els dictamens de Ben Bernanke s’han concentrat en comprar renta fixa directament als mercats mitjançant el programa de Quantitative Easing i ha accelerat el procés de recuperació. L’economia nord-americana s’ha refet, ajudada per la devaluació del dòlar que ha facilitat l’increment de les exportacions. A Japó les polítiques de devaluació del Yen, mitjançant l’Abenomics, també han tingut el seu efecte.

El 2014 és l’any de normalització de les economies dels països industrialitzats – Alemanya, Espanya, Japó, Gran Bretanya… -, però aquest procés no estarà exempt de moments d’alta volatilitat. Les decisions que prenguin les autoritats comportaran escenaris d’inestabilitat als mercats. Aquestes situacions, segons Ignacio Lamas de Carmignac Gestión, ja les hem presenciat amb anterioritat, quan Mario Draghi no es posa d’acord amb les estimacions o l’informe d’exportacions americà no quadra amb les previsions dels analistes.

Si la gestió activa és l’aposta de Carmignac per superar aquests moments d’incertesa, la renta variable és el comú denominador dels gestors que van assistir a la xerrada. Els mercats de capitals europeus estan infravalorats i durant el 2014 haurien de créixer un 6% per aconseguir la valoració correcte. L’excepció és l’Standard & Poor’sque, segons Jaume Puig, va ser l’únic selectiu que durant el 2013 va créixer d’acord amb el valor de les seves empreses.

Els resultats de les companyies internacionals han sigut extraordinaris, aquest últim exercici, i s’esperen que continuïn així. Heineken, Nestlé o Prosegur, van ser alguns dels noms mencionats. Les grans marques han retallat per adaptar-se als moments difícils i han exportat amb una moneda feble.

Amb la recuperació de les economies, continuen mantenint els programes de retallades – reduccions de sous i de plantilla -, això comporta un increment del marge de benefici i s’ha reflectit en les presentacions de resultats de la última temporada.

Mentre que les small-cap són una opció a tenir en compte pels tres gestors invitats; pel seu potencial de creixement, per l’alta probabilitat de ser adquirides…, els bancs en canvi van rebre dures crítiques. No hi ha dubte que encara s’han de resoldre seqüeles de la crisis, i també peculiaritats d’aquesta industria.

El que és segur és que ha deixat de ser l’alarma de les borses. Però això no les converteix en bones opcions, ja que els value investors encara identifiquen senyals d’alarma. La manipulació de resultats mitjançant els crèdits fiscals i el fet de reservar un conjunt d’immobilitzat que amaga algunes sorpreses, sobretot en les entitats no sanejades per l’estat, fa dels bancs un mal indret on deixar els diners.

 

 

This post is also available in: Castellà

2 Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.