Bojos pel petroli

“Hi ha tres sectors específics que per analitzar-los s’ha de ser un expert: el financer, el tecnològic i el d’extracció de recursos naturals”. Ho explica l’autor de Practical Stock Investing Dan Duane, després d’anys de carrera professional revisant milers d’empreses del sector energètic. L’analista avisa dels perills d’aquest mercat i de la multitud de trampes que amaga qualsevol activitat relacionada amb el gas i el petroli. Perforar està molt lluny d’una imatge idíl·lica, immortalitzada per un James Dean cobert de petroli, que aconseguia convertir a simples obrers en Giants de la indústria.

La pàgina de inversions Jutia Group no comparteix la mateixa visió conservadora. Durant les últimes setmanes ha esdevingut el confident de les millors inversions petrolíferes de la dècada, amb la distribució de correus electrònics a discreció. Va ser a través d’aquesta plataforma d’Internet que John Myers, l’autodenominat gurú, ens va recomanar Centor Energy. Segons ell, perdríem una oportunitat d’or si no compràvem accions de la propietària amb els millors drets d’exploració de petroli del planeta. L’estafa era evident, però la borsa s’ho va creure.

Més tard, mentre escrivia aquest mateix text, em va arribar “soplo” millor: el de Gray Fox Petroleum. La història, com l’anterior: Companyia amb interessos sobre un terreny erm, que encara no ha registrat beneficis, però que amaga un gran secret només conegut pels genis de les finances. Dimarts 28 de gener, un dia després de la distribució d’aquest correu electrònic, l’acció es va disparar fins un 14% a mitja jornada. Casualitat? Pels amants de les argumentacions només hi ha aquest motiu:

Gray Fox Petroleum

Gray Fox Petroleum és un altre participant esquifit, un penny stock, que cotitza fora pistes en el mercat OTC. La companyia aprofita les l’eufòria que senten els mercats per aquesta matèria. Paguen milers de dòlars en publicitat, que a la llarga servirà per cobrir les seves necessitats financeres. Mentre el procés de recerca, sota terra, és infructuós, a la borsa aparenten un estat de forma immillorable. Així, quan sigui necessari, podran passar la mà entre els inversors per recaptar fons, per exemple mitjançant ampliacions de capital. Amb pèrdues acumulades de 557.555 dòlars, superiors 447.516 dòlars d’actius, ben segur que no tenen entitat financera on pidolar.

Durant la jornada del 28 de gener el mercat s’ho va acabar repensant i Gray Fox Petroleum va tancar amb una caiguda del 19,34% respecte el dia anterior. Si no van ser l’efecte dels accionistes individuals, potser va ser la resposta a l’acció d’un insider. Qui sap si un directiu es va desfer de la seva compensació en espècies anual? Per descobrir-ho, és qüestió d’esperar a la documentació oficial i alhora podrem conèixer, en profunditat, la personalitat d’aquesta organització.

Lluny dels mercats OTC, en el New York Stock Exchange i el Nasdaq també hi ha moviment en el sector energètic. Aquest tipus de companyies acumulen un bon registre d’ofertes públiques a la borsa, en els últims trimestres. Malgrat que la indústria del petroli es divideix en diversos segments: perforadors, distribuïdors, refineria i també externalització de serveis, els primers són els protagonistes de la funció. Entre la setmana passada i l’anterior, Rice Energy, RSP Permian i Cypress Energy van entrar al mercat de capitals amb la mateixa cantarella “som una empresa d’adquisició, exploració i producció de gas i petroli”.  A nivell financer, les tres perforadores estan més capitalitzades i la seva supervisió és més estricte, en comparació amb els dos penny stocks anteriors. Tot i així, això no les deslliura de ser optimistes en els seus càlculs i en algunes ocasions jugar amb l’ambició de l’inversor individual en favor propi.

“Compri [qualsevol nom acabat amb un Energy o Petroleum] i aprofitarà el boom del petroli” exclamen els anuncis que decoren pàgines com Oilprice. Tenen el mateix ritme lingüístic que els consells sobre desenvolupament de medicaments; aquests mica en mica inflen la seva pròpia bombolla biotecnològica. Ni uns avisen sobre l’estat de les investigacions, ni els altres saben explicar l’evolució de les exploracions. Són una oportunitat ben misteriosa. Menys pels analistes i gurús que propaguen les seves virtuts i que les expliquen amb frases formades per “descobriment” i “fer-se ric”.

El Dow Jones Industrial Oil and Gas és un índex que resumeix totes les dimensions de la indústria petrolífera. Les diferències entre cada un de les companyies que el format també condueix a l’engany. En el selectiu hi podem trobar des de les millors companyies d’extracció, passant pels intermediaris de la producció com són la distribució i els processos químics de refineria (l’anomenat midstream) com Phillips 66, fins a la venda al detall. Entre aquesta fauna també hi ha la presència de trusts que s’ocupen de tota la jerarquia; des de l’exploració fins el manteniment d’estacions de servei, com Exxon Mobil: 

DowJonesGas

En el sector, representat per l’índex Dow Jones, la ratio preu/benefici és de 27, aproximadament. La seva diversitats produeix casos tan dispars com el que hi ha entre Nabors IndustriesNewfield Exploration. La primera és receptora de la confiança del parquet i les expectatives per les seves activitats serveis externs en la indústria del petroli, li confereixen un preu 304 vegades superior als seus beneficis. Newfield, en canvi, va perdre 9,39 dòlars durant l’últim any.

Al contrari que les cotitzacions, els beneficis mitjans del sector només són uns discrets 2,79 dòlars per acció, per un total de 89 companyies. Amb aquests resultats a la vista, el capital de la indústria energètica es paga car. Sense excepció, siguin empreses petites o grans. Fins i tot si es tracta d’una cotitzada que només extreu fum. Decorat, això si, amb una bona campanya publicitària.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.