Spin-off de Red Lobster, més fresc impossible!

¿Qui diu que el món de la restauració no és digne de la premsa financera? El possible spin-off de Red Lobster ha demostrat tot el contrari. Financers, inversors i premsa especialitzada s’han fixat en el conglomerat Darden Restaurants, que ha decebut amb una divisió que no està a l’altura de les circumstàncies. La borsa esperava un desmembrament del grup, en la mateixa línia del que havia projectat el hedge fund Barington Capital, però s’haurà de conformar amb una opció “incompleta i inadequada”. El que el televisiu xef Gordon Ramsay batejaria com un “complet desastre”.

El 19 de desembre de l’any passat Darden Restaurants va anunciar la decisió de separar-se de l’emblemàtica cadena de marisqueries Red Lobster. La primera opció era a través d’un spin-off, la segona era buscar un comprador a qui vendre tot el paquet. En ambdós casos el parquet en sortiria beneficiat a curt termini, però la decisió no satisfeia les expectatives de Barington Capital, l’artífex d’una estratègia de canvi d’imatge. El hedge fund de James Mitarotonda havia traçat les línies d’una nova estructura, en un document de més de 80 pàgines presentat el mes d’octubre, que tenia l’objectiu d’afavorir els inversors de la companyia amb l’increment del valor de les accions fins els 80 dòlars.

A qualsevol restaurant de Red Lobster un client pot degustar llagostes fresques i altres tipus de marisc. El valor de mercat d’aquest negoci és de 6.700 milions de dòlars, tot i que les vendes en el últim trimestre van caure fins un 7% i juntament amb la cadena italiana Olive Garden registren el 72% dels ingressos totals de Darden Restaurans. Són les “joies de la corona”. Per aquest motiu, Barington Capital considera que aquestes empreses s’haurien de consolidar en una sola empresa, que englobaria el segment madur del grup.

En aquestes dues companyies, al negoci de Darden s’hi sumen sis negocis més i són el resultat d’una llarga llista d’adquisicions, executades durant els últims deu anys. Però, al contrari del que podien esperar els inversors, aquestes compres no han tingut cap tipus de repercussió en la valoració de la companyia a la borsa. Tot i que la directiva continua assegurant que entre totes les cadenes existeixen “tremendes sinergies” que afavoreixen el funcionament de tots els negocis.

Darden Restaurants és un conglomerat amb masses marques, per a segments de consumidor molt variats. Des del LongHorn Steakhouse, un conjunt de braseries on el client s’hi gasta de mitja uns 18,75 dòlars, fins a Eddie V’s; una cadena de restaurants de luxe incorporada el 2011 que serveix peix i marisc i amb una carta de 88 dòlars. El hedge fund de James Mitarotonda proposava també un nou conglomerat d’empreses en fase de creixement, això permetria als seus gestors focalitzar-se en el seu procés d’expansió

En comparació amb altres competidors de la indústria de la restauració, els mals resultats de Darden són palpables. Per la seva estructura, però també per la seva estratègia. Les despeses operatives es poden reduir fins a 150 milions de dòlars, segons el document de Barington Capital. La companyia destina a fons perdut una gran quantitat de recursos, com és la promoció de menús i ofertes, i en casos concrets aquestes accions han arribat a perjudicar la imatge del grup. Un cas va ser quan Olive Garden, inexplicablement, va introduir una hamburguesa italiana a la carta dels seus establiments. Si… Hamburgueses! A més de pasta i pizza. Els articulistes més sarcàstics ja van tenir titulars: “Seriously, Olive Garden, What are you doing?”.

El vot de Barington Capital representa el 2% del capital de l’empresa i vol la divisió de Darden Restaurants en tres empreses totalment diferents. En una hi agruparia els negocis implantats; Olive Garden i Red Lobster. En l’altra les empreses en fase d’expansió: Bahama Breeze, The Capital, Yard House, Longhorn, Eddie V’s, Seasons 52. La tercera societat seria un “vehicle de inversió” que capitalitzaria les rendes de les 1.048 propietats que té l’empresa. Mitjançant el que es coneix a Estats Units com un REIT, els inversors es beneficiarien dels rendiments immobiliaris i Darden alliberaria una porció de valor amagat entre els seus actius.

Separacions com aquestes són habituals, i també fructíferes, a la indústria de la restauració. Un exemple històric és quan la cadena d’hamburgueseries McDonald’s li sobrava la cadena de menús mexicans. La solució va ser independitzar el negoci en una nova companyia coneguda com Chipotle Mexican Grill. Després de distribuir un nou paquet d’accions d’una nova companyia, el valor es va multiplicar per deu en pocs anys.

El spin-off de Red Lobster podria seguir el mateix camí, però no segueix el mateix pla de Barington Capital. “Com es pot centrar la gestió d’una conglomerat de restaurants, si només redueix el número de marques, de 8 a 7?”, es pregunten els responsables de la institució financera, que el 30 de gener es pronunciaran sobre les decisions de l’empresa.

Fa uns mesos, el gurú de la cuina, Ferran Adrià, es preguntava amb veu alta: “Què hi feia un restaurant com el meu a la portada del Financial Times?”, en una conferència sobre elBulli Foundation. Espero que aquesta qüestió fos part del discurs i ja en sabés la resposta. Sinó, aquesta és una altra història per fer-lo reflexionar una estona.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.