Els fons d’inversió s’arrisquen amb la bombolla biotecnològica

A Seth Klarman no li preocupen les inversions perilloses. The Baupost Group, el fons d’inversió del famós gestor, va anunciar una participació d’un 17,92% a la farmacèutica Kindred Biosciences, el passat 10 de gener. Aquesta posició s’afegeix a una llarga llista d’adquisicions del hedge fund al sector de moda: la indústria biotecnològica.

Els passos de Klarman recorden als dels magnats de les finances, que durant els anys 90 no es van voler perdre la festa de la bombolla tecnològica. Aquests van invertir agressivament enmig del frenesí, amb tots els riscos que comporta encomanar-se d’una eufòria d’aquestes característiques.

A finals de l’any 2013 Baupost Group acumulava més de 965 milions de dòlars en participacions de negocis biotecnològics dels Estats Units. Des de laboratoris que investiguen fàrmacs per animals domèstics fins a tractaments per a l’hepatitis. La oferta d’empreses i de productes és variada.

La principal aposta del grup de Seth Klarman és Theravance Incorporated, una multinacional cotitzada que es dedica a la comercialització de molècules. Durant l’any passat la cotització de les seves accions va augmentar un 65%, un comportament que avalaria el bon ull de Klarman pels negocis.

Però no és la transformació de les finances empresarials, sinó el sentiment de mercat, la clau d’aquest tipus d’èxit. Els estats financers de Theravance, per exemple, mai han registrat beneficis. En canvi, la comunitat financera aposta pel potencial de les seves investigacions, i acumulen una onada optimista de notícies i opinions favorables.

Expectatives i fets, dues històries diferents de la biotecnologia

Els directius de Kindred Biosciences van alertar que “No tindrem ingressos materials del producte en un futur previsible, i és possible que necessitem obtenir capital addicional per assolir els nostres objectius” com un primer factor de risc en el registre de l’oferta pública d’accions, a la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units (la SEC).

Per aquest motiu, un inversor interessat en la industria biotecnològica ha d’estar disposat a assumir que els seus diners es destinen a una promesa, no a un projecte consolidat. La inversió de milers de particulars financen productes que no estan acabats i tenen molts entrebancs per introduir-se al mercat.

Factors de risc com el de Kindred es van poder llegir fins a 35 vegades, en ofertes públiques que es van presentar a la borsa, dins del sector de la investigació farmacèutica, durant l’any 2013. Respecte els processos de desenvolupament, s’ha calculat que només un 27% del total d’investigacions que arriben al tercer, i últim estadi d’investigació, acaben venent el producte al mercat.

La situació d’optimisme és alarmant si es té en compte que de tots els debuts de l’any 2013, cinc empreses desenvolupaven un producte que no havia superat ni la primera barrera del procés d’investigació, el que es coneix l’estadi pre-clínic, segons Bubble-icious Biotech de Nathan Sadeghi-Nejad.

Malgrat aquests incipients èxits, el selectiu d’aquesta industria, el Nasdaq Biotech, va créixer un 68% en un any i va demostrar que les previsions i els beneficis reals són dues històries completament diferents.

El “Patent Cliff”, “blockbusters” amb data de caducitat

Es coneix com a “patent cliff” el període que les multinacionals farmacèutiques van perdre el control de una llarga llista de best-sellers que asseguraven un percentatge considerable de les seves vendes.

A partir de l’any 2010, Pfizer o Bristol Myers-Squibb van perdre el monopoli de la propietat intel·lectual de fàrmacs fonamentals per a la seva activitat com el regulador del colesterol Lipitor o el Plavix, un diluent de la sang.

La conseqüència directa va ser que els productes genèrics van guanyar terreny.

Els baixos tipus d’interès va afavorir a les multinacionals a endeutar-se i a posar en marxa polítiques d’adquisicions generoses. La compra de laboratoris sencers amb un conjunt de productes amb potencial servirien per substituir, algun dia, el paper dels antics blockbusters.

Amgen, per exemple, va comprar el productor de fàrmacs contra el càncer Onyx Pharmaceuticals, per 10.000 milions de dòlars. La operació corporativa es va plasmar directament a la cotització de la petita companyia, que va augmentar un 50% en una sola sessió.

Les grans majors del sector busquen talent extern per sobreviure al patent cliff. Això alimenta especulacions i una possible bombolla. Qualsevol acció d’una petita empresa pot saltar en un moment o altre.

Però el concepte “Bombolla Biotecnològica” és un títol que agrupa masses iniciatives, molt variades, un mateix sac. “És un error pensar en aquest conjunt d’empreses com un sol grup” escriu l’especialista Stephen Petranek.

Hi ha diferents iniciatives. Algunes estan consolidades, amb un projecte en marxa, i d’altres empreses només són una idea que acaba de sortir d’una universitat. Invertir en aquestes últimes s’assembla a comprar un bitllet de loteria.

Creure que Seth Klarman té la fórmula màgica per escollir l’acció que més probabilitats té de sobreviure, seria donar-li un do que supera les possibilitats de molts experts del mateix sector. Ni els investigadors saben quines possibilitats d’èxit té el producte que tenen entre mans.

De les noves ofertes d’accions a la borsa, la gran majoria desapareixen o cotitzen discretament. En els pròxims cinc anys desapareixeran moltes empreses biotecnològiques i farmacèutiques, encara que els seus objectius siguin tant nobles com tractar un càncer, la cura pel sida o l’hepatitis.

“Les bombolles són el subproducte d’un excés de confiança i una por inadequada” advertia el gestor Howard Marks i en aquest cas el mercat està menyspreant els inconvenients.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.