Hertz entra a l’espiral activista de l’inversor Carl Icahn

HertzL’inversor Carl Icahn no podia esperar amb els braços plegats que els mercats posessin al seu lloc les accions de Hertz. Una compra de 40 milions d’accions va ser l’atac frontal que va fer servir el magnat de les finances per atraure les mirades de la premsa especialitzada. La seva intervenció, que ha precipitat un pla de defensa de la companyia amb forma de poison pill, dóna algunes pistes del futur del grup de lloguer de cotxes, que podria seguir les mateixes recomanacions de tres estudiants de la Columbia Business School.

 

El 30 de desembre de 2013 Hertz va comunicar l’adopció d’un pla de drets preferents, mitjançant una nota de premsaLa decisió va ser la resposta als rumors de la CNBC, que anunciaven una entrada de Icahn al capital de la companyia i explicaven els moviments anòmals de la cotització. La companyia va oficialitzar el procediment de defensa contra possibles ofertes hostils, que consisteix en una emissió d’accions preferents, que s’activen si una sola persona aconsegueix controlar més del 10% de la companyia. És el que es coneix com poison pill.

Malgrat que la cotització de Hertz ha augmentat un 52%, l’últim any, Carl Icahn aspira a cotes més elevades. L’inversor és famós pel seu paper actiu a les companyies on participa; té la virtut d’aparèixer en tots els saraus corporatius i defensar fins a la mort les seves opinions a través dels mitjans i de les xarxes socials. Des de Herbalife fins a Apple, passant per la desaparició de Dell del parquet. En el cas de Hertz, seria el segon soci amb més capital de la companyia, després de Wellington Management, i acompanyaria al gestor de Kase Capital, Whitney Tilson, a expressar públicament el seu interès per la indústria de lloguer d’automòbils.

Els estudiants de primer curs del MBA de Columbia, Stephen Lieu, Rahul Raymoulik i Richard Hunt, van ser els primers que van cridar l’atenció dels professionals el mes d’abril del 2013. Van publicar un anàlisi de més de 90 pàgines amb la identificació de les virtuts de Hertz, els avantatges competitius i un resum de supòsits que sostenen la seva tesis. Aquesta idea els va permetre guanyar el primer premi del Pershing Square Challenge, de 100.000 dòlars. Tilson va expressar més tard la seva simpatia per aquesta idea en el vuitè Value Investing Congress.

Segons l’estudi, la borsa infravalora el negoci de Hertz. El preu de les accions tenien un recorregut potencial de més del 50%, fins els 36 dòlars, en el moment de la publicació. La cotització encara no ha assolit aquest objectiu. Els tres analistes van arribar a la conclusió que al mercat li costa entendre el canvis que ha patit el sector del lloguer de cotxes. Tampoc interpreta correctament el seu potencial de creixement. La comunitat financera calcula les previsions en funció dels resultats, més aviat discrets, del passat. En canvi, no reconeix les sinergies que li brinden l’absorció de competidors, ni els beneficis potencials d’una possible divisió del grup. El tipus de moviment corporatiu que potser estaria buscant Carl Icahn.

Hertz ha incrementat la seva presència en el segment del “lleure”, en regions dels Estats Units i a diversos països, gràcies a l’adquisició de la rival Dollar Thrifty. La indústria ha reduït el seu número de participants i ha passat de sis companyies a tres de principals. El 90% del mercat del lloguer de cotxes està dirigida per Enterprise Holdings, Avis Budget Corporation i la mateix Hertz Corporation. És una estranya oligarquia on no hi ha previsió d’una guerra de preus imminent.

Les raons d’aquesta sentència les explica el mateix anàlisi. Abans de la crisi del motor Chrysler, Ford i General Motors es desfeien dels inventaris sobrant a través del mercat del lloguer. Aquestes tenien una flota immensa que no utilitzaven. Per incrementar els ingressos explotaven els preus i entraven en guerres, que només acabaven amb mals resultats financers. El marge operatiu era baix. A l’actualitat, Hertz com els altres participants han reduït l’oferta d’automòbils i el ratio d’ús és més elevat, però també han incrementat el valor dels seus inventaris amb la recerca d’altres vies per vendre els cotxes usats. El revifament de la indústria del motor ha suposat la resurrecció dels beneficis del sector del lloguer.

Les borses no han percebut aquest canvi de rumb i veuen amb recel aquesta indústria. Els estudiants de Columbia indiquen a la presentació que els inversors no identifiquen els avantatges competitius de la companyia, tot i que té una marca i una bona xarxa de clients fidels a través del Hertz Gold Club Member amb una ratio de retenció de l’usuari d’un 99,3%. Per altra banda, el segment de lloguer de Béns d’Equip (Hertz Equipment Rental Corporation) és el que preocupa: és cíclic i els clients estan fragmentats. La proposta d’una escissió podria aportar l’efectiu necessari per encetar un programa de recompra d’accions o un pla de dividends.  El potencial de creixement del preu, si s’executés aquesta operació, és d’un 20%.

El consell d’administració, liderat per Mark Frissora, no s’ha pronunciat respecte aquest últim consell. Els mitjans de comunicació tampoc havien donat importància al valor del grup. Ara que l’inversor Carl Icahn comença a sobrevolar la zona, s’espera algun comentari des de qualsevol indret: a través del seu compte de Twitter, o a través d’una intervenció a la televisió. És evident que no s’estarà amb les mans a les butxaques. No és mundialment famós per la seva paciència.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.