Carl Icahn inverteix a Hertz, l’empresa preferida del value investing

Carl Icahn entra a Hertz. L’inversor va comprar 40 milions de títols de la companyia de lloguer de vehicles. Aquesta operació va propiciar que la seva directiva aprovés la distribució de drets preferents, com una mesura de defensa contra possibles “atacs activistes”. La participació de l’inversor anticipa una proposta de canvis estratègics, com els que es recomanaven en l’informe guanyador del Pershing Square Challenge, elaborat per tres estudiants de la Universitat de Columbia.

Hertz va adoptar un pla de drets preferents el passat 30 de desembre de 2013, davant dels rumors sobre les possibles compres successives de Icahn al mercat. Mesura coneguda com a poison pill, el pla de Hertz s’utilitza tradicionalment com a procediment de defensa contra adquisicions hostils. L’empresa distribueix un paquet de drets preferents, que s’activen si algú acumula una inversió de més d’un 10%. Aquesta acció dilueix la base d’accions i redueix la participació dels accionistes.

Amb aquesta inversió Icahn estaria buscant un increment del preu de les accions de Hertz. Encara que la capitalització del grup ja s’ha revaloritzat un 52% durant l’últim any. No obstant, no és l’únic hedge fund interessat en la companyia. Seria el segon soci amb més capital, després de Wellington Management, i acompanya Whitney Tilson del fons Kase Capital en expressar públicament el seu interès per la indústria de lloguer d’automòbils.

   
El primer informe d’anàlisi de Hertz

Stephen Lieu, Rahul Raymoulik i Richard Hunt, estudiants de primer curs del MBA de Columbia, van ser els primers en despertar l’interès per Hertz. El mes d’abril de l’any 2013 van publicar un informe de 90 pàgines, que els va permetre guanyar el primer premi del Pershing Square Challenge, de 100.000 dòlars. Whitney Tilson va expressar més tard la seva simpatia per aquesta idea en el vuitè Value Investing Congress.

Segons l’estudi, la borsa infravalora el negoci de Hertz. El preu de les accions tenien un recorregut potencial de més del 50%, fins els 36 dòlars, en el moment de la publicació. La cotització encara no ha assolit aquest objectiu. Els tres analistes van arribar a la conclusió que al mercat li costa entendre el canvis que ha patit el sector del lloguer de cotxes. Tampoc interpreta correctament el seu potencial de creixement.

La comunitat financera calcula les previsions en funció dels resultats, més aviat discrets, del passat. En canvi, no reconeix les sinergies que li brinden l’absorció de competidors, ni els beneficis potencials d’una possible divisió del grup. El tipus de moviment corporatiu que potser estaria buscant Carl Icahn.

Hertz ha incrementat la seva presència en el segment del “lleure”, en regions dels Estats Units i a diversos països, gràcies a l’adquisició de la rival Dollar Thrifty. La indústria ha reduït el seu número de participants i ha passat de sis companyies a tres de principals. El 90% del mercat del lloguer de cotxes està dirigida per Enterprise Holdings, Avis Budget Corporation i la mateix Hertz Corporation. És una estranya oligarquia on no hi ha previsió d’una guerra de preus imminent.

Les raons d’aquesta sentència les explica el mateix anàlisi. Abans de la crisi del motor Chrysler, Ford i General Motors es desfeien dels inventaris sobrant a través del mercat del lloguer. Aquestes tenien una flota immensa que no utilitzaven. Per incrementar els ingressos explotaven els preus i entraven en guerres, que només acabaven amb mals resultats financers. El marge operatiu era baix. A l’actualitat, Hertz com els altres participants han reduït l’oferta d’automòbils i el ratio d’ús és més elevat, però també han incrementat el valor dels seus inventaris amb la recerca d’altres vies per vendre els cotxes usats. El revifament de la indústria del motor ha suposat la resurrecció dels beneficis del sector del lloguer.

Les borses no han percebut aquest canvi de rumb i veuen amb recel aquesta indústria. Els estudiants de Columbia indiquen a la presentació que els inversors no identifiquen els avantatges competitius de la companyia, tot i que té una marca i una bona xarxa de clients fidels a través del Hertz Gold Club Member amb una ratio de retenció de l’usuari d’un 99,3%. Per altra banda, el segment de lloguer de Béns d’Equip (Hertz Equipment Rental Corporation) és el que preocupa: és cíclic i els clients estan fragmentats. La proposta d’una escissió podria aportar l’efectiu necessari per encetar un programa de recompra d’accions o un pla de dividends. El potencial de creixement del preu, si s’executés aquesta operació, és d’un 20%.

El consell d’administració, liderat per Mark Frissora, no s’ha pronunciat respecte aquest últim consell. Els mitjans de comunicació tampoc havien donat importància al valor del grup. Ara que l’inversor Carl Icahn comença a sobrevolar la zona, s’espera algun comentari des de qualsevol indret: a través del seu compte de Twitter, o a través d’una intervenció a la televisió. És evident que no s’estarà amb les mans a les butxaques. No és mundialment famós per la seva paciència.

 

This post is also available in: Castellà

5 Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.