Keynes va fallar amb les inversions macroeconòmiques

El King’s College londinenc va contractar un tresorer d’excepció quan va confiar la gestió de les seves finances a John Maynard Keynes, l’any 1924. Confiat amb els seus coneixements en matèria econòmica, Keynes va col·locar tots els estalvis en un fons anomenat “The Chest”.

L’estratègia de la cartera es basaria en un conjunt d’inversions en actius globals, que escolliria en funció de tendències internacionals; com pot ser una guerra o el clima. 7 anys de gestió després, el resultat no podia ser pitjor; The Chest va perdre més d’un 50% del seu patrimoni total.

Keynes va utilitzar el sistema analític top-down per enfonsar les xifres del col·legi. Aquest mètode demana a l’inversor que estudiï primer les variables econòmiques internacionals per conèixer quin és la big picture. Després ha de seleccionar el país objectiu amb més bones perspectives. Seguidament la indústria i finalment l’empresa i els actius d’inversió disponibles.

El hedge fund Bridgewater Associates, fundat per Ray Daliosegueix aquest patró per obtenir rendibilitats extraordinàries. Per aconseguir-ho utilitza un banc de dades més extens que el de la Reserva Federal dels Estats Units i té el seus propis estudis econòmics, alguns publicats a EconomicPrinciples.org.

L’inversor hongarès George Soros també aplica estratègies macroeconòmiques pel seu fons Quantum. El seu mètode el va explicar amb precisió en el llibre “The Alchemy of Finance”. El seu antic associat, Stanley Druckenmiller, o l’inversor Jeff Gundlach són dos altres financers que també han sabut llegir amb èxit les variables econòmiques internacionals i satisfer amb bons resultats els seus clients.

L’inversor aficionat ho té més difícil a l’hora d’aplicar el sistema top-down. “És difícil i arriscat, hi ha la possibilitat d’equivocar-se a cada esglaó”, escriu el fundador de Baupost Group, Seth Klarman, en el llibre “Margin of Safety”

Tipus d’interès, el canvi de divisa, el producte interior brut, els salaris… L’anàlisi macroeconòmic exigeix moltes dades. Per això Keynes va arribar a la conclusió de que “seria de bojos, alhora de fer les nostres prediccions, concedir una gran importància als assumptes que són massa incerts”, escrivia a la “Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner”.

Bottom-Up, l’anàlisi que comença a l’empresa

El mètode alternatiu d’anàlisi que recomanen els inversors d’èxit és el bottom-up. Basat en la selecció d’accions empresarials, i també conegut per stock-pickingaquest mètode és més simple d’implementar perquè l’esforç s’ha de concentrar en descobrir les qualitats i els defectes d’un sol negoci.

En aquest escenari és més fàcil detectar patrons de comportament, i també la relació risc-benefici de una inversió. També es pot calcular el marge de seguretat, el mecanisme de defensa per antonomàsia dels estudiosos de la disciplina del Value Investing.

“A mesura que passa el temps, estic més i més convençut que el mètode correcte d’inversió és destinar grans sumes de diners a empreses que un és conscient que en sap alguna cosa i en gestors que hi confia a fons”, va comentar John M. Keynes en una ocasió. Després del desastre dels anys 30, l’economista va substituir el seu mètode. L’any 1945 The Chest va tancar l’exercici un 480,3% per damunt el seu valor inicial.

This post is also available in: Castellà

2 Comments

Leave a comment

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.