Christian Felber exposa el model d’Economia del Bé Comú a Barcelona

“Sóc un liberal, però no en el mateix sentit com es coneix ara” sorprenia Christian Felber, davant d’un públic entregat i absort davant la seva exposició plena de cites i diversos autors que sostenien les seves idees. Va agrair l’interès dels assistents i va lamentar no poder fer arribar la seva teoria de “L’Economia del Bé Comú” als oients que s’havien quedat fora.

Felber és la imatge visible d’un fenomen que va començar amb la publicació del seu llibre, que porta el mateix nom de la conferència, fa més de tres anys. Des de llavors, el nou paradigma econòmic incubat a Àustria s’ha estès arreu del planeta. A Espanya els “camps d’energia”, tal com anomenen als grups locals, s’han desplegat des de Cantàbria fins a Catalunya a través de voluntaris individuals i les primeres empreses que treballen segons el seu concepte.

El passat dimarts 11 de desembre el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va aprofitar la obtenció del certificat de Responsabilitat Social per invitar a l’autor de l’ “Economia del Bé Comú” a fer una reflexió sobre el canvi que ell promou. La sala de conferències de l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra va aplegar una multitud d’assistents interessats en aquest nou ordre social.

Christian Felber va començar el seu discurs amb la denúncia de l’ús que tenen els diners a l’actualitat. Fer beneficis i acumular capital són les respostes dels estudiants a la pregunta “Quin és l’objectiu de l’economia?”. Aquesta és la demostració pràctica de que s’ha confós un instrument financer amb un objectiu vital, una denúncia que també feia el filòsof Aristòtil, fa més de dos mil anys. “Una economia que només aspira al benefici és antinatural” ja deia el pensador grec mitjançant el seu tractat de Política.

Amb Adam Smith, autor de la “Riquesa de les Nacions”, va començar tot. Va posar les bases del capitalisme i és el model que s’ha seguit fins a l’actualitat. Les grans multinacionals, com Philip Morris deia Felber, defensen el capitalisme. No obstant, aquestes grans corporacions no s’assemblen als artesans que definia l’escocès amb les seves teories de l’any 1776. Les empreses ja no són petits tallers que fan claus, sinó que són gegants propietat d’accionistes individuals efímers, que tenen com a objectiu acumular més i més riquesa.

La economia ha de servir al bé comú. Aquesta és la màxima on arriba Christian Felber, a través de diversos tractats, començant pel que postula la Constitució de Baviera sobre l’ús de l’economia. El mercat capitalista, com el coneixem, s’ha de substituir per un mercat de valors on prevalguin les relacions humanes, més que l’afany de lucre i la constant competència; les regles que guien el món dels negocis actuals.

Per aconseguir una societat feliç les empreses s’han de comportar èticament. Complir un balanç ètic, deia el conferenciant. Les companyies solidàries, que mostrin un respecte per  a les persones, com també pel medi ambient, han de ser compensades pels estats amb excepcions fiscals i ser ben vistes pels consumidors.

Aquesta és la idea de liberalisme de Christian Felber: Aplicar una economia prou humana com per aconseguir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats, drets i llibertats. Una societat que no distingeixi les persones segons les seves riqueses. Això descarta l’existència de milionaris que comprin equips de futbol o cadenes de televisió. O pitjor encara: “Aquí tenim reis!” va exclamar un assistent. En canvi, ningú va gosar mencionar l’ús exclusiu d’espais públics, com el mateix museu patrocinador de l’acte, per celebrar-hi una boda a l’estil de Bollywood.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.