L’efecte calendari no existeix

L’octubre és arriscat per a les finances; el crac de 1929 o l’explosió de la bombolla del 87, quan el Dow Jones va caure un 22,6% en una sessió, van succeir aquest mateix mes. Nadal és complicat i els anglesos no els agrada les vacances d’estiu i per això avisen: “Sell in may and go away”. L’efecte calendari és com es denominen aquest conjunt de supersticions i relaciona els moviments de les variables econòmiques, les cotitzacions de borsa per exemple, amb el dia del calendari. Després d’anàlisis minuciosos, s’ha descobert que aquesta teoria és mentida.

Els investigadors Josef Lakonishok i Seymour Smidt van posar els fonaments científics a aquesta creença amb el document “Are Seasonal Anomalies Real? A Ninety-Year Perspective”. Després d’estudiar 90 anys de rendiments borsaris van concloure que alguns resultats depenien del número del calendari.

Tot i que els dos professors van alertar dels possibles errors, causats per l’exploració dades – el data mining -, la seva investigació va alimentar la literatura financera i altres estudis del comportament dels actius financers en funció de períodes concrets del temps.

Amb el pas dels anys, als resultats de Lakonishok i Smidt s’hi han sumat les explicacions. La raó de l’estranya variació entre desembre i gener és perquè els inversors venen i compren per reduir beneficis a la declaració de la renda. I els dilluns són volàtils perquè el lapsus del cap de setmana impacienta als accionistes.

   
L’efecte calendari, una nova visió

Ryan Sullivan, Allan Timmermann, Halbert White van presentar l’any 2001 “Dangers of data mining: The case of calendar effects in stocks returns” com una denuncia a la retòrica dels experts. A través d’un univers més ampli de dades, van descobrir que ni les variacions del dilluns, del dimarts o del mes de gener són significatius. Ni l’octubre importa a les borses.

Els acadèmics de Califòrnia també van alertar que l’antiga teoria era una construcció feta a partir de la identificació de patrons en un conjunt de dades. La literatura financera va fer la resta, el que Nassim N. Taleb etiqueta com a “fal·làcia narrativa” a Antifrágil: hi havia “la necessitat d’encaixar una sèrie de fets i dades dins d’una narració o patró”.

Encara que no sigui veritat, els amants del folklore i les llegendes financeres mantindran viu l’efecte calendari. Els dilluns entraran en acció, el mes de maig fugiran corrents i per Halloween tornaran a la guerra. D’altres, ens mantindrem cautelosos qualsevol dia i seguirem el consell de Mark Twain: “Octubre és un dels mesos particularment perillosos per especular amb accions. Els altres són juliol, gener, setembre, abril, novembre, maig, març, juny, desembre, agost, i febrer”.

 

This post is also available in: Castellà

2 Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.