Creix la tolerància al risc, Howard Marks demana prudència

Com és possible que un noi de 23 anys rebutgés una oferta de Facebook de 3.000 milions de dòlars per una aplicació informàtica? El creador de Snapchat va renunciar a una oferta multimilionària perquè esperava millors propostes provinents de Xina. Aquest és un dels exemples que utilitza el gestor d’inversions Howard Marks per explicar com ha augmentat l’optimisme dels mercats, la tolerància al risc i la justificació de la recuperació del cicle econòmic.

Howard Marks

En el informe titulat “The Race is On”, el president de Oaktree Capital, recupera el mateix to de prudència que va plasmar en el memoràndum del 14 de febrer del 2007; “The Race to the Bottom” per demanar cautela als seus clients i lectors. Lluny de fer una predicció, indica els senyals en els actius financers, com obligacions o accions, que demostren com el sentiment de mercat ha recuperat la tolerància al risc i que els inversors tenen com a principal objectiu aconseguir rendibilitats extraordinàries.

“Pagar un preu més alt significa acceptar uns paràmetres de valoració més complicats”. Segons Marks, els accionistes o prestadors estan disposats, cada vegada més, a deixar diners a fons perdut. Instruments més arriscats, com és la renta fixa exempta de garanties bàsiques, per exemple, o en accions de negocis que mai han presentat beneficis. A canvi, la remuneració és superior a altres destins conservadors que no estan necessitats de capital.

Aquesta situació no es pot comparar amb la bombolla de les subprime; les institucions financeres han disminuït la participació en derivats financers, proporcionalment amb les seves estructures corporatives. En canvi, al món hi ha noves inquietuds com l’evolució del programa de Quantitative Easing als Estats Units, la recuperació del PIB a Europa i l’Abenomics a Japó. Tal com deia Mark Twain: “La història no es repeteix, però rima”.

Aquestes són algunes de les banderes vermelles que confirmen la teoria de Howard Marks respecte l’augment de la tolerància al risc:

– Abundància de liquiditat, a nivell mundial

– Interès mínim per les inversions tradicionals

– Rendiments discrets en tots els actius

Els gestors d’inversions han trobat bones alternatives a les economies occidentals en els països emergents. També han substituït inversions segures per d’altres de qualificació més baixa però que ofereixen tipus més elevats; el rendiment dels bons amb qualificació CCC va augmentar un 11% l’últim any. A la borsa, els mercats es tornen eufòrics per propostes noves com es va demostrar amb l’oferta de Twitter; després d’establir un preu inicial entre 17 i 22 dòlars, la cotització va arribar fins els 45 dòlars el primer dia de cotització. Altres multinacionals també han substituït processos de reestructuració, mitjançant spin-off, amb Ofertes Públiques de Venda d’accions. Així les corporacions aprofiten aquest context per fer caixa.

És el moment de vendre? No, no és el moment de tancar el xiringuito i deixar passar la tempesta. Tampoc és qüestió de traslladar les inversions en valors refugi com són els metalls. Ni el Bitcoin és la solució. Segons Howard Marks, ens trobem en la primera part del rally i encara falta per entrar a la zona de perill. Però tal com escrivia David J. Merkel a The Aleph Blog: la tendència no és la nostra amiga i si les coses comencen a desviar-se de la normalitat, és el moment de prendre precaucions.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.