El que no expliquen les escoles de trading

La mística que s’amaga darrera les plataformes virtuals de trading, que permeten la visualització i negociació de productes financers sofisticats, ja no és un entrebanc per qui es vulgui iniciar en aquest món. Hi ha milers d’experts carregats de títols esotèrics que t’explicaran com funciona el FOREX, et descriuran al detall les bandes de Bollinger i et demostraran que negociar amb commodities americanes no és gens complicat.

Des de Escuela de Trading fins a Benito Trader, hi ha més de 3 milions de resultats a la recerca de formadors que posen en dubte la frase: “quan l’alumne està preparat, apareix el mestre”.

El trading financer prové de l’herència que van deixar els grans especuladors, com l’americà Jesse Livermore o l’hongarès André Kostolany, que revisaven les negociacions del cotó i el preu del cafè mitjançant la cinta de cotitzacions i feien les seves operacions segons les informacions que els arribaven a través del correu.

Però aquests temps s’han acabat i l’ombra d’aquestes figures llegendàries s’ha fet petita. La irrupció de internet, als anys 90, va ser el detonant de la popularització de les inversions a nivell domèstic. Es van anular les barreres a la informació i l’accés als serveis financers; qualsevol mestressa de casa podia comprar accions de Telefònica amb un simple “clic”.

L’evolució ha arribat fins al punt que actualment els usuaris poden operar amb accions de tot el planeta des d’un cafè amb accés a wi-fi. Fins i tot poden deixar algoritmes programats, en una plataforma virtual, perquè treballin en solitari fent operacions automàtiques amb productes d’alt risc com són els futurs, les opcions, els CFDs o els warrants.

Les noves oportunitats d’accés als mercats financers ha permès el creixement de noves disciplines: la figura del Coach de l’especulació, l’expert en trading, l’analista de mercats que dóna classes… Englobats tots ells en escoles i cursos que asseguren les bases teòriques i pràctiques perquè els seus clients aconsegueixin la independència financera. Per un preu mitjà de 300 euros ofereixen una introducció al món de les finances, quatre pinzellades del que anomenen psicologia i, en alguns casos, exemples de operativa en directa.

L’institut de Bolsas y Mercados Españoles (BME) és a la llista dels educadors d’aquesta matèria. L’empresa que gestiona els mercats borsaris a Espanya té més cursos que ensenyen l’art de la visualització de gràfiques, a través de l’anàlisi tècnic, que la preparació de professionals en valoració d’empreses. Altres entitats financeres privades com Interdin o IG, recomanen la gestió activa mitjançant cursos gratuïts disponibles a les seves webs. Els intermediaris ofereixen un llistat de doctrines que els serveixen de caldo de cultiu per a futurs ingressos amb forma de comissió.

Poca broma. A Espanya hi ha un mercat potencial de 4.724.355 parats a qui encolomar la idea d’una professió independent, que requereix poques hores de dedicació i beneficis il·limitats. Segons les promocions, també pot ser un sobresou pels treballadors que no arriben a final de mes.

Res a veure amb les conclusions de l’estudi “Trading is Hazardous to Your Wealth: The Common Stock Investment Performance of Individual Investors”, dels professors Brad M. Barber i Terrance Odean. A partir d’una mostra de 66.465 comptes particulars van concloure que l’especulació és pitjor que la inversió a llarg termini. L’explicació rau en les comissions que penalitzen als particulars per marejar en excés la cartera.

Estadística a part, el risc dels productes palanquejats com les oscil·lacions del futur del Bund o dels CFDs sobre accions augmenten l’adrenalina. El daytrading és divertit i emocionant. “Hóstia lo que es ese mundo”, exclama Josef Ajram en el seu llibre tècnic, “Ganar en la bolsa es posible”. En la publicació el conegut corredor i pedagog del seu propi mètode deixa clares les diferències entre invertir i especular. Segons ell, amb dues hores de feina l’especulador ja pot tenir la mensualitat feta.

El runner facilita uns càlculs de collita pròpia on assenyala que la inversió genera pocs rendiments a finals d’any, al contrari que treballar constantment sobre la gràfica. Pel denominat analista són millors les emocions d’operar segons les volatilitats del dia a dia, ja que per invertir s’ha d’estudiar i treballar massa, i ell prefereix la pràctica d’un mètode que li deixi temps suficient per anar a córrer.

Josef Ajram recomana treballar amb CFDs i amb intermediaris competitius, que cobrin comissions baixes. Però fa poc èmfasis a les adversitat d’aquest tipus de joc i al final de la publicació el biaix es posa de la banda d’Ajram, també professor de cursos de daytrading. Tampoc fa esment a l’arribada dels grans operadors que juguen a la mateixa lliga dels especuladors, però que disposen de més avantatges: els High Frequency Traders (HFT).

Els HFT són sistemes automàtics, creats per institucions financeres i empreses especialitzades, que executen milers d’operacions per segon i se les ha culpat de ser les causants de diversos flash crash. Treballen amb tecnologia punta, tenen connexió directa a les cambres de compensació i paguen una comissió minúscula en comparació amb el client estàndard. Entre el 60 i el 73% de les transaccions financeres de l’any 2009 van ser realitzades per algorismes. Poden provocar la baixada del mercat i desmuntar totes les teories impartides sobre chartisme en qüestió de microsegons.

Davant d’aquest panorama, el futur operador de divises o d’opcions sobre tipus d’interès ha de saber de quin peu calcen els mercats i les doctrines que les envolten. Com en qualsevol universitat, hi ha professors que saben els pros i els contres de la matèria que imparteixen i tenen una bona experiència al darrera que sustenta els seus coneixements. S’esforcen també per ensenyar tots els riscos a l’alumne, perquè conegui el marc al que s’enfronta. D’altres, són els mestres de doctrines que ni s’han cregut ni tampoc han sabut aplicar.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.