La sortida a borsa de Twitter no és per inversors

Si la dita popular avisa que a “Un boig amb diners és benvingut a totes les festes”, aquest dijous se’n munta una de ben grossa i Twitter és l’amfitrió principal. La xarxa social que connecta a usuaris d’arreu del planeta mitjançant missatges de 140 caràcters ha agrupat analistes, professionals del sector financer i a la premsa, que han elevat les qualitats de un negoci “únic” per atraure clients amb diners i arribar a capitalitzar la companyia fins a 13.900 milions de dòlars, a través de l’oferta pública d’accions més esperada de l’any.

El negoci de Twitter es pot situar a la fase de maduració. Amb més de 231,7 milions d’usuaris actius per tot el món, el creixement de nous registres s’està estancant. L’últim trimestre la companyia va sumar un 6%. Menys que l’espectacular recorregut que ha seguit des de l’any 2006, quan va néixer com a start-up a San Francisco. Però el problema no és la desacceleració de l’interès pel seu producte, que ja no és una novetat, sinó l’habilitat de la tecnològica per convertir missatges com “avui m’he menjat una pastanaga #bondia” en beneficis.

L’any 2012 Twitter va sumar 316,9 milions de dòlars en facturació, però les pèrdues operatives de la companyia també van créixer. Un impediment que no suposa un fre pels inversors; el parquet continua interessat. Tant, que el preu de col·locació ja oscil·la entre 23 i 25 dòlars, segon l’últim document oficial presentat a la SEC. La visibilitat de la imatge del “ocellet com piula” per totes bandes és una raó de la moda. La televisió, la ràdio, la premsa, són els grans patrocinadors que exageren la presència de l’aplicació fins el punt de provocar un biaix de representativitat, tal com ho etiqueta el professor Daniel Kahneman.

Pels experts no és el present, sinó el futur el que importa. Ja es comenta de quan arribarà a créixer la cotització, no de si la valoració actual és correcta. Les perspectives són massa fortes. El paper de la xarxa social com a comunitat que ha influït en la transmissió de la informació és el que fa poderosa aquesta nova oferta d’accions. Segons l’analista sènior de Pivotal Research, Brian Wieser, les accions haurien d’arribar directament als 29 dòlars, pel seu potencial a llarg termini i la singularitat de la companyia, que fa difícil la seva replicació. 25 dòlars per una acció és una ganga que ja els queda lluny.

LA CARA OCULTA DE LES OPVs

Facebook ha tardat més d’un any en fer feliços als seus inversors primerencs. Els últims moviments de la cotització de les accions han sigut vertiginosos, però també ho van ser els seus inicis. La inversió inicial  va cotitzar a 38 dòlars per títol, però l’empresa ràpidament es va devaluar enmig d’una polèmica que va barrejar a les entitats encarregades de subscriure les accions i els sistemes electrònics del Nasdaq.

Els accionistes han tardat més d’un any en beneficiar-se de la xarxa social. Els títols cotitzen actualment al voltant dels 50 dòlars, el que significa un increment d’un 32% durant el seu curt període de vida borsària. Una evolució increïble si es compara amb la d’altres accions de la camarilla d’empreses que es van apuntar a la revolució web 2.0. La pitjor de totes va ser Zynga, la companyia que dissenya jocs socials com Farmville va veure caure les accions fins els 3 dòlars. L’índex S&P 500 ho va fer millor, va créixer un 38%. I Linkedin s’emporta el veritable corona del rei del parquet, dels 45 dòlars per títol de sortida va augmentar fins els 225, aproximadament. Però aquest és l’excepció, no la norma.

Segons els estudis del professor Jay Ritter les Ofertes Públiques de Venda (IPOs) no són un bon negoci. El docent ha realitzat diversos estudis de rendiments d’OPVs, entre la dècada dels 80 fins a l’actualitat, en el New York Stock Exchange, el AMEX i el Nasdaq. Les conclusions farien apartar a qualsevol inversor interessat per un fulletó inicial o un roadshow promocional. Entre l’any 1980 i el 2011 el rendiment mitjà d’una inversió a llarg termini en una OPV va ser d’un -19,8%. Segons Ritter, les noves empreses cotitzades aprofiten aquesta via per emetre accions sobrevalorades. Ho constata també el fet que el 36% de les OPVs són d’accions que tenen beneficis negatius.

El futur de Twitter és incert. Però, evidentment, també hi ha guanyadors. Qui va arriscar  el seu capital en la idea de dos ex-empleats de Google, Jack Dorsey i Evan Williams, en el seus inicis s’emportarà un bon pessic. El fundador de Netscape, Marc Andreesen, o els fons Rizvi Traverse i Spark Capital, són alguns d’aquests accionistes que ja no els interessa estar enmig de la multitud, el seu moment ha passat i vendran el més aviat possible. Per altra banda, la banca de inversió se’n aprofita amb una intervenció activa en la sortida fent la seva feina: promocionar la oferta pública i cobrar comissions en efectiu per enganxar a clients.

A partir d’ara, amb la cotització de Twitter en marxa, als inversors benvinguts a la festa hauran d’esperar que l’estadística clàssica no funcioni i els insiders de la multinacional es saltin les normes del joc. Una transgressió que quan hi ha diners pel mig es difícil d’incomplir.

This post is also available in: Castellà

3 Comments

Leave a comment

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.