La sortida paradoxal de Twitter a la borsa

La xarxa social Twitter va mostrar la setmana passada les seves intencions però no va ensenyar totes les cartes. La companyia va registrar la documentació reglamentària a la Security Exchange Commission del Estats Units per sortir a la borsa.

Com que no arriba a una capitalització de 1.000 milions de dòlars no està obligada a facilitar les xifres de negoci fins unes setmanes abans d’aparèixer al mercat. Per aquests motius els inversors s’hauran d’enfrontar a cegues a una possible inversió en el sector tecnològic.

La dificultat en aquesta ocasió és múltiple. Una innovació, en fase de creixement, fa els impossibles als analistes perquè no la puguin valorar. Els beneficis semblen infinits i, en el cas de Twitter, hi ha el convenciment generalitzat que any rere any els resultats augmentaran geomètricament gràcies a l’acumulació de nous usuaris.

   
Twitter i la Paradoxa de Bernoulli

Superant un petit lapsus temporal, Nicholas Bernoulli ja va introduir el mateix dilema a l’any 1713 mitjançant la coneguda Paradoxa de Sant Petersburg: Quant s’ha de pagar per una sèrie successiva de beneficis, que creixen exponencialment, dels quals no en sabem la seva durada?

El matemàtic va enviar per carta l’escrit sobre la paradoxa al matemàtic francès De Montmort. A l’exposició explicava que un jugador proposa llençar a l’aire una moneda. Si el resultat és cara aquest li pagarà 1 ducat, en cas contrari aturarà el joc. El jugador torna a tirar la moneda, en aquesta ocasió la recompensa passa a ser de 2 ducats, però si apareix creu pararà. Al següent llançament l’aposta serà de 4 ducats, després de 8, i així successivament…

La pregunta que plantejava Bernoulli era: quin preu hauria de pagar un participant per entrar en el joc? O el que és el mateix, quina quantitat arriscaria algú davant d’un benefici incert, amb expectatives de créixer exponencialment en un termini infinit?

Anotat matemàticament:

E=\frac{1}{2}\cdot 1+\frac{1}{4}\cdot 2 + \frac{1}{8}\cdot 4 + \frac{1}{16}\cdot 8 + \cdots

=\sum_{k=1}^\infty {1 \over 2}=\infty \,.

Aquesta paradoxa forma part del camp de la teoria de les decisions i les probabilitats, que s’utilitzen per estudiar les relacions econòmiques. No només és un dilema sinó que també proposa un fre matemàtico-filosòfic pels inversors que s’animen a comprar títols davant d’unes gràfiques històriques de la següent magnitud:

Ingressos de Twitter

En el cas particular de Twitter la mitjana de creixement, segons les dades facilitades per Statista, en els últims cinc anys és d’un 226%. Seguint la formulació de Bernoulli ens hem de plantejar quin és el preu a pagar per entrar en aquest negoci, tenint en compte que els ingressos futurs no s’assemblaran als passats i, en un escenari negatiu, hi ha un 50% de possibilitats que s’estanquin.

 

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.