El Cigne Negre, una idea exposada superbament

Cigne Negre
Un mal pensat creuria que Nassim N. Taleb, l’autor de “El cigne negre”, aplica totes les seves males arts perquè el lector el deixi de llegir. El llibre, una explicació basta i profunda d’una teoria sobre els fenomens altament improbables, és també un best seller que podríem endreçar al prestatge d’estranys exemplars amb aires de grandesa.

Americà d’adopció, Nassim Nicholas Taleb és un matemàtic libanès que va començar a exercir com operador de derivats financers, a la borsa de Nova York. De l’experiència d’aquests coneixements en va extreure la publicació d’un llibre tècnic sobre el càlcul matemàtic de les opcions financeres, titulat “Dynamic hedging – Managing vanilla and exotic options”. El títol honorífic d’escriptor d’èxits no el va obtenir fins l’any 2001. Aquell any, Taleb ens va mostrar la influència de l’atzar en la vida quotidiana a través de l’escrit “Fooled by randomness”.

En “El cigne negre” l’autor explota les seves qualitats assagístiques, pròximes a la filosofia, per explicar el fort impacte que tenen els fenomens impossibles de predir i que han provocat la convulsió de períodes específics de la història. Per aquest motiu utilitza la figura il·lustrativa d’un cigne negre, l’au que defuig del plomatge blanc tradicional i que va provocar un efecte inesperat als descobridors australians.

Diferents esdeveniments, anteriors i posteriors a l’edició, han avalat a la pràctica la teoria del matemàtic. Fenomens financers com el crac borsari de l’any 1987, com també la crisi bancaria de l’any 2008 són algunes de les proves que té l’obra per guanyar-se l’estatus de teoria empírica. També fa referència a l’atac terrorista contra les torres bessones i la guerra civil del Líban, que va viure en primera persona, per constatar que els successos aleatoris sense explicació prèvia poden canviar la nostra vida.

Tot i que la idea ratlla la genialitat, els instruments que utilitza Taleb per reforçar-la recauen en la vulgaritat. Com que les seves paraules no tenen cabuda en la teoria probabilística clàssica, representada sobretot per la campana de Gauss, l’autor menysprea qualsevol fórmula que d’aquesta se’n derivi, com també a tots els professionals que l’apliquen. De tota la carnisseria de víctimes que deixa pel camí, els més mal parats són els economistes financers.

En aquesta línia, l’autor libanès s’entesta a perdre amics i lectors pàgina rere pàgina. Des del seu autodenominat estatus de geni, i reforçat per cites del filòsof Bertrand Russell, l’economista austríac Friederich Hayek i el pare de la geometria fractal, a qui dedica el llibre, Benoît Mandelbrot, posa en dubte el paper dels experts, els economistes llorejats pel premi Nobel i els pensadors que no formen part de la seva camarilla. Per més inri, al principi d’alguns capítols introdueix notes a peu de pàgina on indica si el lector és apte, o no, per endinsar-se en el contingut dels seus texts.

L’ambició del projecte fa naufragar capítols sencers. En alguns el lector es pot sentir insultat i rebaixat a un simple espectador de la retòrica de l’escriptor libanès. En d’altres, pot veure com el mateix Taleb es perd entre relats de contes de campament que sostenen les aplicacions de la seva teoria.

Malgrat totes les debilitats estilístiques i estructurals, “El cigne negre” té en la idea central el seu punt fort, ja que s’ha estès àmpliament, sobretot en la cultura financera. No són els intel·lectuals sinó les víctimes del sermó de l’autor que mantenen viva la seva tesi. Encara que, segons ell, segur que no l’han entès ni l’han llegit.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.