La via més simple per crear una cartera de inversions

Hi ha mil motius per comprar accions a la borsa. Podem invertir a Inditex perquè els resultats de l’anàlisi tècnic són positius, perquè els indicadors fonamentals de Murphy Oil ens avisen d’un possible canvi de la tendència o fins i tot ens podem atrevir a executar una operació pel consell d’algun amic…

PER

Però no hi ha cap raó perquè una única empresa monopolitzi el destí dels nostres estalvis. Invertir també significa DIVERSIFICAR.

Els nostres estalvis haurien d’estar lligat a més d’una opció, perquè ens podem equivocar. Mai acabarem de ser experts en finances i, a més, el futur és impossible de pronosticar. Els anàlisis ens poden jugar males passades i hi ha un infinit de variables en les que no hem pensat i ens poden sorprendre negativament. Com que volem evitar un final tràgic, com perdre els nostres estalvis, el millor és crear una cartera de inversions el més variada possible.

“Divideix i venceràs” deia Juli César i és impossible que un gran emperador com ell s’equivoqués. L’inversor s’enfronta al més temible dels competidors; el mercat, i ha d’utilitzar les poques armes que té per defensar-se. La manera tradicional és invertir una quantitat inicial en diferents idees i en empreses diverses. No s’ha de cremar tot en una jugada, ni s’ha de pensar que comprar accions és el mateix que participar en una timba de pòquer. Els actius financers serveixen per extreure’n rendiments i ser prudent és la millor manera per introduir-se en aquest món.

Com es diversifica una cartera?

En el llibre “You can be a stock market genius”, el gestor Joel Greenblatt explica la manera més simple de crear una cartera d’inversions. Entre 6-8 és el número òptim d’empreses que pot gestionar un inversor no professional. Segons Greenblatt, aquesta quantitat cobreix fins el 81% del risc individual de l’empresa. Això significa que els mals resultats d’unes accions són compensades, quasi a la perfecció, pels rendiments que generen les altres participacions de la cartera.

Per aconseguir una cobertura del risc individual perfecta (99%) es necessiten fins a 500 accions de diferents empreses. El mateix número de multinacionals que composen l’índex Standard & Poor’s. Per a un inversor individual això és una quimera; s’han de pagar comissions i, a més, supervisar constantment tot el conjunt. Segons Peter Lynch: “Tenir accions és com tenir fills. No en tingui més dels que sigui capaç de controlar”.

La compra, per altra banda, tampoc s’ha de fer tota a la vegada. Les idees no sorgeixen de cop, ni de vuit en vuit. Al contrari, les notícies i les oportunitats apareixen quan toca i la incorporació d’actius es pot fer esglaonadament, quan és el moment d’invertir.

I si no hi ha cap objectiu a la vista el millor és “no fer res”, una alternativa que també s’ha de contemplar, a part de l’operació de comprar o de vendre.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.