Bill Ackman es desfà de la seva inversió a J.C. Penney

William Ackman J.C. Penney

Bill Ackman ha passat per diverses fases en el seu romanç amb el grup de distribució nord americà J.C. Penney. Va entrar amb aires de grandesa en el consell d’administració i va fer els canvis que li van semblar convenients, va fitxar a Ron Johnson d’Apple i va esperar que el negoci es recuperés. Després de declarar que els resultats havien estat a punt de ratllar el desastre, va destituir la seva adquisició i l’antic conseller executiu, Mike Ullman, va tornar a agafar els comandaments. Al gestor de Pershing Square no li van agradar les reminiscències del passat, en qüestió d’un mes va tornar a sol·licitar un canvi de gerència – sense que ningú li fes cas -, va acomiadar-se del consell i va posar a la venda el seu paquet d’accions.

El sector retail s’ha tornat a resistir a les qualitats estrategues d’Ackman. El rol d’activista no li ha funcionat i de res li ha servit ser l’accionista majoritari, amb un 18% del capital social de l’empresa. J.C. Penney se li ha girat en contra i la inversió li generarà un rendiment negatiu del -40%, el que significa una pèrdua valorada en més de 600 milions de dòlars.

Les raons perquè finalment Ackman ha decidit desentendre’s del projecte les apuntava Dan Duane en el seu blog Practical Stock Investing. Segons l’analista, el gestor de Nova York va veure en la cadena de distribució un possible negoci que podia ressuscitar, en el moment més dèbil del cicle econòmic. Mentre que la cadena aconsegueix mantenir-se a través del lloguer dels seus locals, que calcula que generen un total de 200 milions de dòlars nets per any, en canvi la venda de productes, a través del seu negoci natural, genera pèrdues.

El gestor de Pershing Square va executar la seva estratègia mitjançant el canvi de directius. Si Ron Johnson havia tingut èxit en l’expansió de les botigues d’Apple, també podria aconseguir-ho amb un grup de distribució. Però els canvis d’un ben remunerat nou gerent van agreujar les vendes de la marca, després d’executar tot tipus d’invencions per palanquejar les entrades d’efectiu.

Amb el retorn de Mike Ullman es retorna a les tàctiques passades, que no tenien èxit però tampoc feien perillar el futur de l’empresa. N’hi ha que confien amb la seva experiència, com George Soros, d’altres com Ackman prefereixen abandonar el vaixell definitivament abans que tornar al passat. Segons Duane, la millora del cicle econòmic ha d’enganxar a J.C. Penney amb tots els canvis realitzats.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.