La filosofia de les inversions

Filosofia“Si pots ocupar l’inexorable minut recorrent una distància que valgui els seixanta segons teva és la Terra i tot el que hi ha en ella, i el que és més, seràs un home, fill meu”

Aquest és l’últim paràgraf del poema “If” de l’escriptor Rudyard Kipling. Lletres que inciten a la perseverança i que són una font d’inspiració per alguns magnats de les finances com Carl Icahn. La literatura dels campions. Altres escriptors, filòsofs i poetes han ocupat hores de lectura d’altres gestors i, a més, han subministrat una base teòrica per aplicar-la en l’àmbit de les inversions. Mentre Kyle Bass construïa el seu perfil estratega jugant al Risk, d’altres gestors van trobar en Aristòtil o Nietzsche la teoria perfecta.

“Ètica a Nicòmac” és el llibre que reposa a la tauleta de nit de Carl Icahn. Conegut com un inversor agressiu, aquest ha parlat en vàries ocasions dels fonaments de l’ètica occidental, postulats pel filòsof grec Aristòtil, on es defineix la forma d’actuar virtuosament. Tot i citar vàries vegades el filòsof grec, també la seva obra “Política”, la gran pantalla va vincular Icahn amb un altre text de la literatura universal.

L’alter ego de l’inversor, representat per Michael Douglas a la pel·lícula Wall Street, aconsellava “L’art de la guerra” a un jove inversor, personificat per Charlie Sheen. Escrit per Sun Tzu en el segle VI A.C. és un compendi de regles pensades per aplicar-se en l’àmbit militar, però que el màrqueting actual les ha redistribuït amb forma de normes pensades per empresaris, especuladors o, fins i tot, autònoms.

Nassim Nicholas Taleb, qui a més d’escriptor, és gestor d’inversions i un financer quàntic en la branca d’opcions financeres, té una llarga llista alternativa de pensadors que omplen les pàgines dels seus llibres. A més de compartir ideari amb Bertrand Russell, enfrontar-se amb algunes tesis de Nietzche o odiar la línia Platoniana, també va disfrutar de llargues converses amb el pare de l’economia fractal, Benoit Mandelbrot, de qui va extreure els fonaments de la seva proposta de “Cigne Negre”.

En un altra racó de l’espai financer, el gran especulador George Soros va trobar en la filosofia de pensament de Karl Popper els pilars de la seva estratègia. Les operacions de l’inversor segueixen la “La lògica del descobriment científic” de l’autor austríac. Tal com explicava Soros en “The Alchemy of Finance”, ell construeix una teoria basada en hipòtesis, on després inverteix. El financer segueix el dia a dia, l’evolució de l’economia i de tots els factors relacionats en la seva teoria, i fa els possibles per refutar-los. No busca senyals de confirmació sinó que intenta rebutjar les hipòtesis, igual com ho faria un investigador.

El mateix Soros no només s’ha fonamentat d’un conjunt de pensadors, sinó que ha passat a omplir la banqueta d’aquest grup a través de la seva teoria de la reflexibilitat, que es basa en la idea que els mateixos moviments dels mercats retroalimenten els preus. Fins a dia d’avui, l’especulador ha dedicat molts esforços per legitimar la seva teoria. Ray Dalio, fundador del hedge fund Bridgewater, també ha arribat en aquest nivell mitjançant la unificació de un conjunt de tesis en una metàfora: l’economia com una màquina. El nord-americà distribueix els detalls d’aquest concepte a través de la seva pàgina web i en diverses intervencions que realitza en actes internacionals.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.