Crònica de com es va inflar la bombolla tecnològica

L’eufòria dels mercats, quan Internet va entrar a les nostres vides, es va relacionar amb la mateixa alegria que va envoltar els holandesos quan va descobrir les tulipes el segle XVII.

L’interès per la novetat va alimentar una bola de neu, que va recollir els estalvis dels precipitats, les inversions de grans fons d’inversió i l’atenció dels mitjans de comunicació. A finals dels 90 es van acumular grans fortunes al voltant de les empreses tecnològiques i es va batejar com la “Bombolla Tecnològica d’Internet”.

Aquest fenomen no va ser un fet aïllat. Maggie Mahar, l’autora de “Bull! A history of the boom and bust”, exposa aquesta història com una evolució que neix als anys 60, creix i progressa fins a principis del nou mil·lenni.

En el transcurs de quatre dècades la població dels Estats Units va experimentar una aproximació dràstica a les borses. Gràcies al bon progrés dels mercats, però també als programes de televisió, liderats per personatges amb ganxo com Jim Cramer que amenitzaven el dia a dia amb l’exposició dels valors que més pujaven i baixaven. Per altra banda, els serveis de documentació, com ValueLine, assessoraven a les mestresses de casa a gestionar la cartera del seu fons de pensió.

Moments claus com la crisi del petroli de l’any 73 o el crack del 87 van posar a prova el sistema, que en va sortir enfortit i va seguir evolucionant fins la dècada dels 90. L’època de la revolució tecnològica i la generació X. Aquests anys seran recordats per dues frases econòmiques. La primera “It’s the economy, stupid”, utilitzada durant la campanya electoral de Bill Clinton contra George Bush sènior. La segona “Irrational exuberance”, pronunciada per Alan Greenspan, en aquells moments governador de la Reserva Federal, per justificar les seves polítiques, la baixa inflació i l’augment de les cotitzacions borsàries. La reacció dels mercats van conduir les paraules de Greenspan a la posteritat.

El públic va seguir, amb delit, la revolució d’Internet i les empreses representatives del moment que van  fer els possibles per mantenir aquest somni. Nous negocis com AOL van ajudar a impulsar els resultats amb la manipulació de la comptabilitat. Dell, i Michael Dell en particular, es van beneficiar de les pujades i baixades de la cotització de les seves accions. L’avantatge de formar part d’una nova indústria va ser el gran desconeixement que tenia tothom sobre el seu futur i les seves possibilitats.

Tot i així, més gestors de fons d’inversió canalitzaven els estalvis dels petits inversors a l’eufòria col·lectiva. Hi havia els analistes: els optimistes que només llençaven floretes cap aquest “boom” i els contraris, pessimistes per la sostenibilitat del projecte, eren increpats pels altres mitjans perquè deien que no eren conscients del mal que feien a l’avenir del país.

El llibre de Mahar és una posada en escena, a través de diferents perspectives, dels “feliços anys 90”. L’autora utilitza un llenguatge planer per explicar-nos com es va formar la bombolla tecnològica i quins van ser els protagonistes. El text és la història dels mercats financers, molt semblant a moments passats, i que segurament es repetirà en un futur.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.