Arbitratge, un petit inversor es pot beneficiar de l’adquisició de Dell?

Dell Logo“La oferta de Dell insulta la inteligència dels inversors” va escriure el magnat Carl Icahn en una carta dirigida als accionistes de la companyia tecnològica. Ara aquests tenen una cita ineludible el 18 de juliol per decidir el futur de la companyia, i hauran de decidir entre despedir la marca del parquet o mantenir la cotització sota la mateixa pressió que ha sofert l’última temporada.

Entre les ofertes d’adquisició, Michael Dell i Silver Lake per una banda i Icahn i Southeastern Management per una altra, hi ha un petit forat on els inversors efímers es poden beneficiar mitjançant una operació d’arbitratge.

La oferta de Michael Dell, que s’avalua en junta el pròxim dijous, proposa comprar a cada accionista els títols a 13,65 dòlars. Més d’un 3% superior a la cotització actual. Per altra banda, Icahn ofereix més, però a menys accionistes; 14 dòlars per acció al 71% dels inversors. A més, sota la seva tutela, promet emetre warrants, un per cada quatre títols, amb preu de sortida de 20 dòlars. Un objectiu esperançador.

Un “arbitrador” compra un actiu per beneficiar-se de la discrepància entre la cotització d’aquest i el preu d’adquisició. En el cas de les accions de Dell, estudiaria les probabilitats que tenen ambdues ofertes i el valor esperat del preu de les accions. Si aquest valor està per sobre de la cotització, compraria els títols de Dell.

“Si et preocupes del costat negatiu, el positiu es cuida ell sol” diu John Paulson quan es refereix a l’arbitratge del risc, en el llibre “Managing Hedge Fund Risk”. La qüestió, en aquesta història, és lligar la llarga llista de cables que queden penjats, per fixar el preu “real” d’adquisició. “L’arbitratge no es basa en fer diners, la qüestió és no tenir pèrdues”.

Carl Icahn s’edifica com el millor postor que s’ha proclamat fins ara per mantenir l’empresa tecnològica a la borsa. Compta amb el suport de Southeastern Asset Management i altres accionistes representatius com T. Rowe Price Group. Però això no constitueix una garantia d’èxit, ja que l’altra part farà els possibles per allargar el procés i demostrar als inversors que la millor opció és la seva.

El risc temporal és un agreujant, però també ho poden ser les pràctiques del consell d’administració que, segons insinua ja Icahn, fan els possibles per baixar les expectatives de futur de la tecnològica, mitjançant la manipulació dels preus dels productes i els marges de beneficis.

El cúmul de portes obertes condueix a un final sense definir, que pot tardar una bona temporada a concretar-se. I el mercat, davant d’aquesta incertesa, no es posiciona. A no ser que l’arbitrador es vulgui entretenir calculant probabilitats en un escenari difuminat, la millor opció que pot escollir és no fer res. O tal com aconsella Joel Greenblatt, en el llibre de referència obligada “You can be a stock market genius”: “Risk Arbitrage: No!”.

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.