William Ackman perd 500 milions de dòlars amb JCPenney

William Ackman perd 500 milions de dòlars amb la caiguda de JCPenney, després de fer-se públics els seus resultats anuals. Els canvis estratègics de l’inversor activista no han tingut l’efecte que s’esperava i el parquet li ha retirat la confiança. L’inversor va avisar que, a partir d’ara, tots els directius estaran sota vigilància.

El hedge fund d’Ackman, Pershing Square Capital, havia invertit una participació significativa dels grans magatzem JCPenney. Aquesta operació es va executar coincidint amb la crisi financera. Les cadenes de grans magatzems van quedar tocades per la depressió i hi havia la possibilitat de reflotar-les amb èxit. L’objectiu d’Ackman era exercir un rol activista per a modificar el pla estratègic de la companyia.

   
El pla d’Ackman per a JCPenney

La primera acció va ser col·locar a Ron Johnson com a conseller delegat de JCPenney. Johnson havia sigut l’artífex del desplegament de les botigues físiques d’Apple. El seu èxit li va permetre agafar el timó dels magatzems i intentar repetir els seus èxits. Juntament amb els seu antic equip format per Michael Kramen i Daniel Walker.

Durant l’any 2012 la nova directiva va decidir canviar l’estructura interna de les botigues. També va abolir els cupons de descompte, aplicats a diferents productes. Aquestes accions pensades per disminuir els costos, van tenir l’efecte contrari i van provocar la caiguda dels ingressos. Els clients fidels de JCPenney havien decidit canviar d’establiment.

En canvi, la opinió pública i els accionistes van criticar les compensacions que es cobrava l’equip de Johnson. Només per acceptar el rol de conseller delegat, l’empresa li va pagar 52,7 milions de dòlars en accions, més 344.000 dòlars per a les despeses de viatges en primera classe i 30.000 dòlars per a la seguretat de la seva llar. Aquestes despeses xocaven amb el pla d’estalvi que havia de dur a terme.

Per altra banda, l’objectiu inicial d’Ackman era beneficiar-se d’una turnaround story. A més, les característiques del sector retail permet fer proves en una botiga i, en funció del seu èxit, replicar-ho a la resta. La capacitat d’expansió de les cadenes ha sigut la font de riqueses, com la de la família Walton amb Walmart o Amancio Ortega amb Inditex.

 

This post is also available in: Castellà

One Comment

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.