Dell, ballant entre taurons

Michael Dell volia fer una oferta que ningú pogués rebutjar, però els accionistes no ho han volgut així. El febrer passat, el directiu i fundador del tercer fabricant d’ordinadors personals del món, va oferir 13,65 dòlars per cada acció que cotitza a la borsa. Amb el suport d’una aliança amb Silver Lake Partners, i un crèdit de Microsoft, la intenció era “privatitzar” l’empresa i esborrar-la de la borsa. Alguns inversors han desestimat la proposta i busquen els mecanismes perquè Michael Dell avorti la operació.

Tauró de Jonrawlinson via flickr

L’aliança de Dell amb Silver Lake va aconseguir reunir 24.400 milions de dòlars, que es desemborsarien als accionistes. La oposició, els experts en moviments corporatius Blackstone i Icahn Enterprises, prefereixen mantenir les participacions al mercat. Per aconseguir-ho, Blackstone comprarà cada acció per 14,25 dòlars, un 4% més elevat.Dell és un fabricant d’ordinadors, innovador en el seu moment, que s’ha de readaptar. El sector tecnològic, on abans l’ordinador personal era el rei, l’han substituït les tauletes digitals i qualsevol tipus de gadget amb connexió a Internet. La companyia ha ofert resistència, ha crescut físicament, però ha esgotat els avantatges competitius que la tecnologia li va oferir a principis de segle XXI. Pels actuals gestors de la companyia la millor opció és abaixar el teló mitjançant la compra de les accions i remodelar l’estratègia operativa de la multinacional, darrera bambolines. Quan sigui el moment òptim tornaran a presentar una oferta d’accions (OPV o IPO en anglès) a un preu més alt.

“Perquè els canvis de Dell no han de beneficiar a tots els accionistes, a part de Michael Dell?” es preguntava el fundador de Icahn Enteprises, Carl Icahn. Per què l’accionista s’ha de resignar amb quatre duros quan hi han tants interessos amagats pel mig?

Malauradament, les veritables intencions d’aquesta adquisició només la coneixen els insiders de la companyia, els quals han sigut criticats per inversors aliens a la negociació. Leon Cooperman hi ha dit la seva. La proposta d’adquisició és un atac directe del consell d’administració contra els propis accionistes. L’objectiu de qualsevol empresa és beneficiar els seus inversors, en canvi, la proposta de compra inicial només busca el benefici personal dels executius.

Les sospites sobre la mala praxis dels executius de Dell no són infundades. Michael Dell ja s’ha format un historial personal de moviments corporatius “poc ètics”. Ho documenta Maggie Mahar en el llibre “Bull! A history of the boom and bust, 1982-2004”.

Durant l’any 1998, en plena ebullició del sector tecnològic, el fundador de l’empresa era el principal receptor de les stock options de l’empresa. Un modus operandi bastant comú entre els executius d’Internet. En el cas particular de Michael Dell, aquest era el receptor del 21% del total de les opcions garantides als empleats. A més de cobrar 3,5 milions de dòlars en concepte de salari i diversos bonus. Si les opcions eren la via per fidelitzar els empleats, també era la manera per enriquir ràpidament els grans propietaris. Dell va aprofitar la sobrevaloració de les cotitzacions per vendre 8 milions d’accions, durant aquell mateix any.

Polèmiques a part, en aquests moments un comitè especial, format per quatre membres independents, ja ha donat el vistiplau a les ofertes de Icahn i Blackstone. La decisió final la prendran tots els propietaris. Southeastern Asset Management, l’accionista majoritari del fabricant d’ordinadors, ja ha fet pública la seva opinió positiva sobre l’existència de diferents participants com a compradors potencials. De fet, aquest fons no té res a perdre, ja que la seva entrada com a propietari de la companyia va ser amb el pagament de 16,90 dòlars per acció. El fons es posicionarà a favor de qualsevol oferta que elevi el preu de compra inicial.

Amb aquesta operació la comunitat financera, i sobretot Wall Street, està demostrant una transformació interessant. S’està tendint a la protecció dels accionistes i l’oblit dels beneficis a curt termini. Els petits inversors esperen pacientment el resultat de les ofertes i no s’han abaixat els pantalons a la primera de canvi. La comunitat financera espera el millor postor.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.