Els inversors activistes del 2012, Ackman i Icahn (2 de 2)

Seguint l’article anterior, aquests són dos casos més d’activisme que han tingut rellevància en els titulars de la premsa financera del 2012.

   
Pershing Square i la època daurada del ferrocarril

Bill Ackman, a través del hedge fund Pershing Square, va començar l’any, decidit a canviar els plans de la operadora de ferrocarrils Canadian Pacific Railway. Mitjançant una veritable guerra de cartes, i de documents dirigits als accionistes, el hedge fund va fer els impossibles per aconseguir dues posicions enmig del consell directiu de l’empresa de Calgary.

Pershing Square va iniciar la compra d’accions la tardor de l’any 2011. El 2012 es va convertir en l’accionista majoritari amb 14,2% d’accions de l’empresa de ferrocarrils. Des d’aquesta posició Ackman va sol·licitar entrar en el consell, juntament amb Hunter Harrison, antic executiu de la principal competidora, Canadian National Railway.

El hedge fund va acusar a Fred Green, CEO de Canadian Pacific, de practicar una mala administració durant els últims sis anys. Fent un repàs a les dades, l’empresa operava amb un rendiment inferior a la resta del sector, a nord Amèrica. El marge operatiu, el percentatge de costos sobre les vendes, era del 76 per cent; la Canadian National del 56. El benefici durant els primers nou mesos del 2011 va baixar progressivament. En canvi, el de la Canadian National va augmentar un 16%.

Després de la forta pressió pública, Fred Green i cinc directius més, va renunciar al càrrec el 17 de maig del 2012. Harrison va substituir el CEO, i el propi Ackman amb quatre executius elegits per Pershing Square, van passar a formar part del consell d’administració. En l’actualitat, el pla estratègic a llarg termini és assolir un marge operatiu de 70.

La cotització de les accions de Canadian Pacific han augmentat un 50% durant el 2012.

L’espera pacient del renaixement de Netflix

Carl Icahn, conegut estratega de les finances de 76 anys, va desvetllar la seva presència a Netflix, el 30 d’Octubre. El fundador de Icahn Capital va aprofitar el descompte de les accions per apoderar-se del 9,98% de l’empresa de lloguer de pel·lícules. La cúpula de Netflix, per frenar qualsevol temptativa de compra hostil, va posar en marxa un Pla de Drets dels Accionistes, altrament conegut com poison pill.

L’historial de Netflix, tant pels inversors com pels clients, havia anat progressivament a la baixa. L’agost del 2012 l’empresa va incrementar un 60% el preu de tots els serveis. Per altra banda, el CEO Reed Hastings, va proposar la divisió de Netflix en dos. Ambdues decisions van perjudicar la valoració dels títols a la borsa. Icahn va aprofitar la situació per comprar les accions per 60 dòlars.

De moment, l’inversor no ha pres una posició activa en la gestió. Públicament, l’interès principal de Icahn és el negoci de Netflix i els seus 30 milions de subscriptors, que formen la base fonamental dels ingressos. Analistes del sector tecnològic apuntaven a diverses empreses interessades per adquirir el valor, com Amazon o Microsoft, on el propi Reed Hastings havia format part del consell directiu.

La posició de Icahn en el si de la companyia és incòmode per la cúpula directiva, i ja han fet algunes temptatives per canviar d’estratègia empresarial. El dia 5 de desembre Netflix va anunciar un compromís amb Disney, a llarg termini, per distribuir pel·lícules de la factoria a partir del 2016. Un altra canvi visible és el valor de les accions a borsa. Des de l’octubre, el valor s’ha revaluat un 50%.

L’activisme de l’any 2013

De cara l’any vinent, personalment tinc el convenciment que l’activisme tindrà continuïtat. En alguns casos reportarà quantiosos beneficis, tant pels fons d’inversió, com també per a qualsevol particular que els segueixi de prop. En d’altres ocasions, les guerres es faran pesades i sense resultats.

El cert és que moltes companyies necessiten la intervenció exterior per vetllar els interessos dels accionistes. En aquest cas, coincideixo amb les paraules del mateix Carl Ichan:

“Un dels problemes de l’economia és la mala administració de les empreses i les juntes que no fan una gestió responsable.”

Per aquest motiu intervenen els inversors activistes.

 

One Comment

Leave a comment
  • Molt d’acord amb aquesta práctica i afirmación final.
    Sempre que sigui per millorar els resultats endavant, ara, si es trata d’enfonsar o descapitalitzar, llavors no. Esta clar, que quan hi posen calers, es per millorar per això.
    Es interesant veure la trajectoria i les inversions d’aquest tipus d’inversors actius.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.