Què fer amb el símptoma de la oportunitat perduda?

Mirant enrere un s’adona que les grans oportunitats li han passat per alt: el negoci on et van proposar l’entrada ha sigut un èxit, els plànols de la casa que vas rebutjar ara és la construcció més vistosa de tota la ciutat, i fins i tot en situacions banals: la cua de la caixa del costat sempre és la que avança més ràpid.

A la borsa passa el mateix, a cada cotització a l’alça hi podem veure una oportunitat perduda. Microsoft, Inditex, Chipotle, Starbucks, Coca-Cola…. Ai, si haguéssim pogut comprar les accions quan estaven tant barates!

Per què vam ser incapaços de veure aquestes oportunitats tan interessants i beneficioses? En què estàvem pensant en aquell moment?

La raó principal és perquè la oportunitat ja està passada. Quan es mira enrere és fàcil prendre el punt de vista crític i assenyalar els errors on hem caigut. És la mateixa perspectiva que tenen comentaristes i experts en programes d’entreteniment; els grans savis de la història passada. Aquest alliçonament i la següent enumeració dels errors és també un tema habitual de les converses de tarda i l’objectiu dels dards enverinats que tant poden arribar a figures populars dels negocis, com de la cultura o de la divulgació científica.

En aquest sentit, alguna vegada han qualificat de “error” el fet que Steve Wozniak deixés Apple per continuar la seva carrera de professor. Una oportunitat perduda. Potser hauria pogut arribar a gran guru de l’empresa. Però ningú s’ha plantejat, en cap moment, que si Wozniak hagués continuat amb Steve Jobs al capdavant, l’iPhone i l’iPad ara mateix serien possibles desconeguts. La història hauria transcorregut per un altre camí i Microsoft mantindria el lideratge tecnològic indiscutible. Qui sap.

Stuart Sutcliffe, és un altre cas de “oportunitat perduda”. Amic íntim de John Lennon, va començar com a baixista dels Beatles fins que va decidir enfocar la seva carrera com a pintor. Sutcliffe va morir com a conseqüència d’una hemorràgia cerebral als 21 anys. Si continués viu, molts li recordarien l’error que va cometre per abandonar el grup de Liverpool. Encara que s’hagués convertit en una celebritat de la pintura.

Però Sutcliffe hagués continuat fins a la fi amb els Beatles, potser la història els hauria tractat diferent. Qui sap si els Beatles haurien sortit de la caverna. No ho sabrem mai.

André Kostolany, el famós inversor d’origen hongarès, explica en el seu llibre “El famós món dels diners i la borsa” el cas del ric Grün. Tot i que no he pogut desxifrar l’origen d’aquest personatge, és la història de resolució d’una oportunitat desaprofitada:

“[Grün] Pobre va respondre a un anunci en el que s’oferia una feina de sagristà en un temple de Viena. En aquells temps un sagristà havia de saber llegir i escriure. Com que Grün era analfabet, no li van donar la feina. Desconsolat, va utilitzar els diners que li havien donat com a compensació del viatge, per emigrar a Estats Units. A Chicago va començar a fer negocis. Amb els seus primers estalvis va crear una empresa que va créixer més i més a mesura que passava el temps. Un gran grup d’empreses li va comprar els seus negocis i, a la hora de signar el contracte, es va produir la gran sorpresa: Grün, analfabet, no estava en condicions de firmar.

–          Déu meu! – va dir l’advocat comprador -. A on hauria arribat vostè si arriba a saber escriure i llegir!

–          Seria sagristà d’una església de Viena! – va ser la resposta.”

Com hem de tractar les oportunitats perdudes?

Què hem de fer quan hi ha tantes bones notícies, tantes accions de color verd, davant dels nostres nassos i no ens en hem beneficiat de cap?

Cada dia hi ha una oportunitat perduda: Rebaixes per comprar, una noia guapa al replà i una casa que podria ser la nostra nova llar al centre de la ciutat. Malauradament, un no es pot emportar totes les noies del ball a casa.

El principi primordial per evitar qualsevol error és no entrar tard. NO ENTRAR QUAN NO TOCA. No s’ha de comprar la casa construïda, ni comprar les accions quan ja s’han revaluat. No s’ha d’entrar a “destemps”. Quan l’oportunitat porta un cartell, amb llums de colors fluorescents, ja no és un bon lloc on anar. No és la guarida secreta que ningú coneixia.

Nosaltres hem de ser responsables de les nostres decisions i són les que influencien el nostre futur. Grün no havia d’acabar llegint les homilies a Viena, Stuart Sutcliffe tenia més futur com a gran pintor que com a baixista mediocre, i Steve Wozniak tenia la necessitat de divulgar els seus coneixements.

Tota oportunitat té el seu protagonista i també el seu dia.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.