Què falta en aquesta crisi?

És la primera crisi seriosa que he conegut. Si descarto la bombolla d’internet, molt més abans era prou jove com per no entendre les magnituds dels desastres. De economia no en tenia ni idea i prou feina tenia a aprendre a sumar i a restar. I les vagues i les paralitzacions em sorprenien com un fet molt extraordinari. Des del punt de vista d’un nen era un dia que no s’anava a l’escola, o millor encara, un dia que la gent no anava a treballar. Era un dia de festa!

Ara, considerant la situació actual com la de CRISI i que jo ja sé sumar i restar, també puc extreure unes quantes conclusions del panorama diari: de polítics que fan viatges, de mercats que es belluguen amb insistència i de moltíssims banquers que cobren molts més zeros que el ciutadà mitjà.

No tenim tot el que volem però, filosòficament parlant, ens falten alguns conceptes perquè puguem sortir “triomfants” d’aquesta situació:

Falta Previsió

Ningú sap res, encara que molts creguin saber-ho tot. I vist que hi ha sempre una falta de unanimitat en qualsevol sector, molt pocs poden fer una bona previsió sobre el futur immediat. N’hi pots dir incertesa.

Els futurs jubilats no saben quan podran retirar-se.  Els estudiants, a qui han canviat de pla cinquanta mil vegades, tenen poc clar si la seva carrera tindrà la mateixa longevitat d’aquí dos anys o desapareixerà del mapa. Els investigadors desconeixen el pla de beques que té preparat el ministeri per la seva continuació. Els treballadors estan més collats i en mans d’uns empresaris que també estan acollonits pel que pot venir.

Ningú és futuròleg però les fàbriques han de preveure la producció del pròxim any i la patronal i els sindicats han d’acordar els sous, com el govern ha de fer una estimació dels pressupost de l’estat.

Falten Solucions

No hi ha solucions, només hi han “parches”. En el marc europeu hi van haver països que van saber canviar de guió a temps, però encara no estan del tot contents com Irlanda, d’altres han anat patint canvis, i Espanya s’ha anat adaptant a la pauta de la Unió (Alemanya) sobre la marxa. I ells, a canvi, ens han comprat els bons del tresor per fer baixar la prima, després ens van concedir una línia de crèdit, més tard ens han dit que ens rescataven, potser més endavant ens faran canviar més línies de guió amb la rebaixa de sous mínims, l’augment de l’IVA, la edat de jubilació, etc…

No hi ha un pla que estructuri tota una solució, que digui AIXÒ! – o el mític “o caixa o faixa!” – sinó que tot plegat són un conjunt d’apostes que no semblen haver-se tingut en compte en cap moment quan es va constituir el tractat monetari europeu i ens van imposar les mítiques mesures de Maastricht. Sembla com si ningú hagués tingut en compte que, com tot bon matrimoni, hi haurien èpoques bones i èpoques dolentes.

Falta Simplicitat

Credit Crunch. Subprime. Prima de risc. Línia de Crèdit. Preferents.

Al mateix nivell que els bífidus actius. Són l’hòstia i ens afecten més del que ens pensem, però això nosaltres no ho sabíem. I des de que els experts van sortir a explicar-ho, no podem viure sense ells. Cada dia tenim la fletxa de la prima de risc que es mou indiscriminadament – últimament només cap amunt -, els preferents són els malvats de la pel·lícula, i les subprime el gènesis de tota aquesta història.

El públic no està desinformat, està emborratxat de informació que no entén. Per què estem preocupats pels derivats? Per què serveixen les preferents? Què són els bons del tresor? Sabíem que l’estat s’endeutava abans de la crisi?

Sabem cap on ens porta tanta complicació?

La fi de l’Euro…..

Aliant-me a la màxima de la simplicitat, la llei de la navalla d’Occam diu que la hipòtesis més simple per un cas concret és molt millor que qualsevol altra hipòtesis més complexa que intenti explicar o resoldre el mateix fenomen.

Per aquest motiu i abandonant, per avorrit, qualsevol estudi econòmic sobre el possible èxit de la Unió Europea, considero que la millor de les solucions en aquest període nefast per l’economia catalana/espanyola/europea, és abandonar l’Euro.

Aquesta és potser la previsió d’una solució molt simple.

 

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.